El Josep Vallderiola, publica fotografies del Castell de Fornils o del
Roure al terme de Susqueda a la comarca de la Selva, del que l’Antoni Pladevall
i Font (Taradell, 1934), n’explica a l’Enciclopèdia del Romànic
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-fornils-susqueda
Les restes del castell s’articulen a banda i banda d’una torre d’homenatge circular que consta de dues plantes, amb una alçada total d’entre 7 i 8 m i un diàmetre extern de 5,75 m; el gruix del mur és d’1,25 m. La porta d’accés es troba al primer pis i té llinda i arc de càrrega a sobre. Es comunica al pis de sota per una obertura circular d’1,10 de diàmetre al mig de l’àmbit. Les cobertes de la torre són fetes amb voltes de pedra amb abundant morter de calç. L’aparell del mur és fet amb carreus escantonats disposats en filades regulars i units amb morter de calç i sorra.
A la banda nord-est de la torre hi ha adossada una habitació rectangular d’11,90 per 5,35 m al seu interior. Es devia tractar d’una cambra coberta amb volta de pedra feta amb grans blocs rectangulars (30 cm d’alt per 50 cm de llarg aproximadament) de pedra tosca, material lleuger que permet aguantar força pes. D’aquest sostre tan sols queda l’arrencada de les voltes. A sobre hi havia un altre pis del qual s’insinuen algunes parets.
El mur que delimita aquesta habitació pel cantó nord-est tenia un gruix de 2 m, molt superior als altres, entre 1 m i 1,25 m; és així perquè forma part de les parets que configuren el castell. La presència d’espitlleres d’una sola esqueixada, situades a la part exterior alternativament a dos nivells diferents, en referma el caràcter defensiu. Unit a aquest mur i seguint la mateixa direcció, hi ha un pany de paret de les mateixes característiques, però que en principi no tanca cap espai concret. Just a l’angle entre aquest pany de paret i el mur sud-est de la cambra podem veure les marques deixades d’una possible escala per accedir a un primer pis.
La porta d’entrada a l’habitació feta amb arc escarser es troba al cantó sud-est. Al cantó oposat, i en un nivell superior, hi ha una finestra espitllerada. Tots els murs fins aquí descrits tenen una alçada d’entre 4 i 6 m. Entre aquesta habitació i el cantó de migjorn de la torre hi ha les restes de dos murs adossats a aquestes dues estructures que delimiten un espai mort. A la banda sud-oest de la torre hi ha la resta de dependències del castell, de les quals tan sols queda un mur d’1 m d’amplada que parteix de la torre i un gran llenç de paret en forma de L. L’alçada del primer és aproximadament d’1 m, mentre que l’altre arriba en algun punt fins als 10 m.
A la part interna d’aquest últim distingim dos tipus de parament: un al cantó de tramuntana, molt degradat fins al punt que hi ha risc d’enderrocament, i on es dibuixa, en una alçada considerable, una gran volta, i l’altre a la meitat de migjorn, més regular, on destaquen tres espitlleres d’una sola esqueixada. A la part externa de tot aquest pany de paret s’observa una gran quantitat d’encaixos disposats de forma regular, que cal relacionar amb la tècnica per a la construcció de murs de grans alçades amb la utilització de bastiments.
En aquesta banda del castell l’edifici és envoltat per les restes d’un mur defensiu, el qual arrenca d’un extrem de l’habitació situada al nord-est de la torre i es perd vers el sector de migjorn del castell.
En general, tots els murs aquí descrits tenen un tipus d’aparell força unitari, el rejuntat del qual, a diferència de la torre on les pedres estan més descarnades, ha estat fet entre els carreus amb abundant morter de calç.
Pel tipus de construcció i si fem cas als documents, a falta d’una
excavació arqueològica que deixaria al descobert nous elements, sembla que la
torre era un primer enclavament defensiu del final del segle XI, (moment en què
desapareix el castell de Fàbregues, amb la consegüent subdivisió del terme), i
que posteriorment, al llarg del segle XII i XIII, se’n construïren les altres
dependències.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1789
Algunes fonts parlen de l’església de Santa Maria de Fornils
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/castell-de-fornils-0
Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana que visitaven Susqueda abans de 1936, no retrataven aquest Castell.
Susqueda assolia el sostre demogràfic al cens de 1887 amb 856 ànimes, la presa que dissenyava l’enginyer Arturo Rebollo Alonso (Argujillo, Zamora , 1933 + https://www.endesa.com/es/la-cara-e/transicion-ecologica/central-hidraulica-susqueda-tesoro-arquitectonico ) reduiria la població fins als 199 del cens de 1970, i es tancava l’any 2023 amb 97 habitants de dret ).
La sequera ha fer tornar, dissortadament, Susqueda a l’actualitat.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada