dijous, 1 de desembre de 2011

SANT MARÇAL DE MONTSENY, EL MONTSENY SOBIRÀ. VALLÈS ORIENTAL

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, ens envien una crònica de la seva estada a Sant Marçal de Montseny, el lloc a 1093 metres d’altitud, entre Les Agudes i el Matagalls i prop de la font de La Tordera, és el punt de confrontació de les Comarques del Vallès Oriental, Osona i La Selva.




L’actual església és un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya. Al costat nord hi ha un petit cementiri , i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i parada obligada en les travesses del Matagalls a Les Agudes. Durant la primera meitat del segle XX va ser regentat per l’ermità Ignasi Sala i la seva família. Actualment és un hotel de luxe.

A pocs metres s’hi troba l’anomenada "Taula dels Tres Bisbes" on conflueixen els límits dels bisbats de Terrassa (antigament Arquebisbat de Barcelona), Vic i Girona. Segons la tradició,en aquesta taula rodona els bisbes de les tres demarcacions podien deliberar sense abandonar el territori de les seves respectives diòcesis.

La historia d’aquest indret s’inicia en una església documentada des 1053 on es va retirar al monjo Guifred i la seva família, sota la protecció del bisbat de Vic. En 1066 es va consagrar l'església i es va fundar l'abadia, que ja va començar a rebre donacions. Guifred va ser el seu primer abat.

Els inicis semblaven prometedors, fins es documenten intents de fundar priorats dependents, ben aviat però va caure en decadència – hom pensa que en bona part a causa de l’aïllament - i a darreries del segle XI figura com a priorat subordinat a Sant Esteve de Banyoles .

Cap el 1100 va començar la construcció d'un nou monestir a Santa Magdalena de Mosqueroles amb la finalitat de traslladar la comunitat, veieu una breu crònica : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/mosqueroles-santa-magdalena-abans-sant.html

Aquest trasllat finalment no es va autoritzar, i obligats pel bisbe de Vic van haver de retornar a Sant Marçal, consagrant de nou l'església.

Al segle XIV la decadència del lloc, on només havien un o dos monjos, era clamorosa. A l’any 1672, sense vida comunitària, va quedar unit a la Congregació Claustral benedictina fins el 1835, Sant Marçal únicament amb funcions parroquials, s’ocupa des d’aleshores juntament amb Sant Julià del Montseny d’atendre les necessitats espirituals dels seus feligresos.



A la Font Bona, on neix oficialment la Tordera, l'any 1966, els "Amics del Montseny" hi van inaugurar un monument amb una placa que reprodueix el poema "Font de Sant Marçal" de Guerau de Liost.

Font de Sant Marçal

Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.

Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.

La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.

La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.

Guerau de Liost (1878-1933)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada