dissabte, 17 de desembre de 2011

SANT ANTONI DE PÀDUA DE LA VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Ripollès sobirà, en aquesta ocasió volia visitar la dita capella de Sant Antoni de Ribes de Freser , tant perquè aquest és el meu nom – no m’he volgut treure la O de l’acabament perquè com els números que portaven els presoners dels camps de concentració nazis, vull que em recordi sempre, que en aquest país, això de posar-se el nom en llengua catalana, no sempre ha estat possible, i perilla que si badem, ens ho tornin a prohibir -, com pel fet de trobar-se en un indret excepcional que el converteix en un bon mirador de la Vall de Ribes, dels Pirineus i fins i tot de la Plana de Vic, que es veu de lluny, amb el Montseny fent-li d'espona.



Hi accedim des de la carretera de Campelles, amb més temps hauríem fet el camí antic i clàssic, que s'inicia darrere l'Hotel de Sant Antoni i que amb múltiples marrades guanya el fort desnivell d’uns 360 metres, que hi ha des de la Vila de Ribes de Freser. El lloc està avui habilitat per permetre realitzar tota mena d’activitats a l’aire lliure, i de fet pels veïns de la Vall a banda de la connotació religiosa, l’indret està considerat com un parc d’esbarjo.





La capella es va erigir al segle XVIII, amb aquell estil impersonal, que fa difícil distingir els edificis religiosos de la resta, llevat que conservin les campanes –com aquí succeeix - i/o trobis rètols senyalitzadors.

Comparteix l’espai amb un seguit d’antenes – imaginem que de tots els serveis actuals, televisió, ràdio, telefonia mòbil,.... això ens complica un xic la tasca de recollir-ne imatges.

Advertim un escut sobre el timpà de la porta que no sabem identificar; l’edifici presenta un bon estat de conservació i comparteix alguna de les parets amb la que fou casa dels ermitans.

A l’interior que segons llegim és abarrocat, hi ha un retaule.

Saludem un grup de persones que tot just acaben de pujar; salvant les distàncies – sobretot pel que fa a la demografia – aquest petit santuari de Sant Antoni de Pàdua de la Vall de Ribes, exerceix una fascinació similar en aquestes terres, a la de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt, en les ciutats, viles i pobles que l’envolten.

Ens agradarà rebre informació sobre la història d’aquest santuari, i la vinculació d’aquest portuguès universal, amb la Vall de Ribes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada