SANT PERE DESPUIG. BIANYA ‘ LA VALL DELS SENTITS’.

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, m’envien unes magnifiques imatges de Sant Pere Despuig, o Espuig , o Bianya, com ho havíem fet en aquells indrets que es declaraven ‘ territori serè ‘, volien fer un seguiment del projecte de ‘La Vall dels Sentits’ , està prevista la redacció d’un pla d’interpretació del patrimoni de la Vall, l’habilitació de la Casa del Paisatge a Sant Salvador de Bianya com a seu de ‘la Vall del Sentits’ i uns itineraris de descoberta. El projecte, el primer a oferir una promoció de tota la Vall pretén crear una marca unificada i posar en valor tot el patrimoni de què disposa la zona: patrimoni natural, paisatgístic, cultural i, fins i tot, gastronòmic. Es tracta de descobrir la Vall a través de tots els sentits.

De la història d’aquesta església que s’alça l’any 858 i consta documentada la seva cessió al monestir de Ridaura, tenim constància de la consagració d’un nou temple parroquial pel bisbe Arnulf de Girona l’any 964. De les primitives construccions únicament se’n conserva un tros de campanar amb un fris, una finestra, i algunes restes de murs de l'absis. L'edifici romànic, situat a redós de l'església parroquial, era l'antiga residència dels Bianya i dels Soler.

El creixement demogràfic de 826 habitants l’any 1.717, fins als 2.886 de 1.857 – que suposa el sostre demogràfic de la Vall – s’explica en part per la integració de les diferents parròquies en una única unitat municipal, també però, i d’una manera significativa per l’auge del comerç amb les amèriques.

Aquí com per arreu ‘ els diners d’Amèrica’ , facilitaran la reedificació de noves i més amplies esglésies; la despoblació i l’abandó de la practica religiosa, impliquen avui un repte pel que fa a la seva conservació i manteniment.


El topònim, amb l’article salat propi del català anterior al genocidi de 1.714, fa referència a la seva situació aturonada; històricament a l'indret de la Torre de Sant Pere residia l'antiga família dels Bianya; aquesta heretat passarà posteriorment als Soler, als monjos de Camprodon, i a mans de Roger de Montcada, que el 1396 la vengué a la família Corona, oriünda de Camprodon. Guillem Corona, àlies Crespià, bastí l'edifici de la Torre de Sant Pere, dita erròniament també Torre de Bianya, manté la fesomia original del segle XV, amb una torre de defensa de quatre pisos situada en un angle de la casa.

El pintor Enric Galwey explica que Joaquim Vayreda que en fou propietari a la segona meitat del segle XIX, s'inspirava per a moltes pintures en la serenitat del paisatge de la rodalia.

Recollides les imatges cal tornar a la realitat i començar el descens de Sant Pere Espuig , o Sant Pere Despuig, o de Bianya, aturonat a 380 metres, que s’alça a l’ interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la riera de Bianya.