El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d'origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l'Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d'Urgell.
L'edifici, que data del segle XI, és d'una nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. La porta s'obre a la façana oest en arc de mig punt.
El campanar, situat sobre l'entrada, és de planta quadrada i presenta un sol nivell de finestres a la part alta. Antigament estava acabat en punxa, però aquesta va desaparèixer a causa de l'incendi provocat per l'impacte d'un llamp que va caure a principis del segle XX.
Conserva, del primitiu estil, el parament d'alguns murs i una part de la volta de canó.
A l'interior de l'església es conserva una marededéu policroma que data de finals del segle XII. La imatge respon a la representació de la theotokos; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l'Infant, en total frontalitat i simetria. Ens expliquen que presenta a l'esquena una obertura per a guardar relíquies.
El 2007 s'inicià la fase de restauració de la imatge de la Verge, juntament amb un retaule de Sant Sebastià que data de 1577. Com a conseqüència, es rehabilità el teulat i l'interior de l'església, bastant malmesos pel pas del temps. Les obres acabaren a principis de l'any següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada