SANT MARCEL DE PLÀNÈS. EL RIPOLLÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Ripollès Sobirà, la nostra destinació en aquesta ocasió era l’església de Sant Marcel de Planès de Rigard, dit ara Planès, i del que l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’ diu : Poble del municipi de Planoles (Ripollès), fins el 1967 de Toses, situat a 1 207 metres d’altitud , a l'esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l'hostal de Planès). Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà.

Que el món dona moltes voltes ho sabem tots plegats, oi ?. El topònim – clarament descriptiu- prendrà la forma diminutiva ‘ OLES – a la població que és avui ‘capital’.

El lloc de Planès i la seva església apareixen documentats per primera vegada l'any 919, en un escrit on el rei Lotari donava un alou i l'església al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Aquesta filiació va fer que fos el bisbe Oliba qui consagrés el nou temple entre els anys 1018 i el 1046.

L'acta de consagració es va trobar en un reliquiari que hi havia en l'altar, quan aquest es va desmuntar per traslladar l'ara i el frontal de l' altar al Museu Nacional de Catalunya.



És una església d’ una sola nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular, sobre l'arc d' obertura de l’absis hi ha un campanar de cadireta de dols ulls, hi veiem una campana sencera, i el que semblen restes i/o parts d’una segona. S’accedeix a la porta situada en el mur sud, travessant el petit fossar, on veiem recolzats sobre la paret de la casa veïna una filera de nínxols.



Malgrat les reformes , l'arc de mig punt, un xic irregular, ens expliquen que és l’original.



No podem accedir a l’interior, i donem tota credibilitat als que escriuen que l’interior es de planta de ferradura



L'aparell es fet amb carreus de pissarra de petites dimensions, però col•locats de forma ordenada. En el tambor absidal s'obren dues petites finestres de doble esqueixada en la part central i cap al sud.

Realment amb els mitjans tècnics d’avui – en matèria de protecció i seguretat - s’han de continuar despullant totes les esglésies de Catalunya en benefici del MNAC ?.

Ens queixem – i amb tota la raó – del centralisme espanyol, però com es recull a Mt 7,3 i següents : com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu ?.

Hem reproduït fil per randa – fins i tot millorant-lo en la seva perversitat – un model que més que centralista podem qualificar aquí de cefalòpodic, el Ripollès té 956.2 quilometres quadrats i menys de 27.000 habitants, el Barcelonès amb una superfície de 144,72 quilometres quadrats, supera llargament els 2.000.000 milions d’habitants.

Sou pregats de fer aquesta comparació amb la resta de comarques de Catalunya.