dilluns, 5 de desembre del 2011

SANT PONÇ DE MOLERS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en direcció a Gósol per trencar el matí del diumenge fent una sortida i aprofitar aquestes hores de claror diürna per practicar el nostre hobby preferit.

Pujant per la carretera de Guardiola a Saldes hi ha a mà dreta un trencall senyalitzat amb el nom de Sant Ponç de Molers i Casa Colònies i sense pensar-ho vam entrar-hi. Per la pista de terra vam circular fins a Molers. És un municipi de Saldes ( Berguedà) situat a 1163 metres d’altitud. En un planell que domina per la dreta l’engorjat riu de Saldes. Formava part del comtat de Cerdanya passant desprès a dependre dels barons de Pinós.

Destaca damunt del poble l'església de Sant Ponç de Molers, un edifici petit i d'aspecte força primitiu que per la seva construcció es creu que data del segle XI o XII. Tant el poble com l’església són pocs documentat, l’any 1312 Berenguer de Fígols reconeix tenir, pels seus pares, el vilar de Molers ( in vilario de Molers), prop de Saldes.

La única referència documental és de l’any 1632 quan en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí de Saldes el visitador va recomanar no celebrar-hi missa a causa del seu estat ruïnós.

Trobava a ‘Fotos de Fotografies antigues de pobles de Catalunya’ una imatge d’aquesta esglesiola advocada a Sant Ponc, que incloc en aquest relat dels amics, Miguel Pujol Mur, i Maria Planell Grau, per la seva ‘qualitat històrica’.


L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant del Pedraforca i de Saldes. Imagineu la panoràmica visible, el Pedraforca amb els seus dos pollegons, el Cadí amb el Comabona i unes petites clapes de neu i els cingles de Vallcebre, tot un espectacle visual.



Església d’una nau petita coronada vers llevant per un absis semicircular amb una espitllera i coberta amb volta de mig punt. La porta actualment és a migdia, com havia estat originalment. Abans de la restauració de 1998 a causa d’alguna modificació era a ponent. La sostre és de teula.

Segons dades mai ha estat parròquia, ha estat sempre capella rural depenen de Maçaners o del Sull.

Fotografia: Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada