dissabte, 31 de desembre de 2011

L'ANY DE LA POR

S’anuncien mesures ‘horribles’ que pel que sabem fins avui, seran només d’aplicació a Catalunya, i als que viuen en aquest ‘Principat’ amb independència del seu lloc de naixement i de la seva filiació política.

La reducció dels seus emoluments als funcionaris,  lluny del de racionalitzar res, implicarà possiblement un retorn al racionament de tant trist record. L’existència d’un funcionariat ‘independent’ és l’única garantia democràtica  que li resta al país.

L’€ de les receptes – que espero no s’apliqui per allò de la igualtat Constitucional dels Espanyols davant la llei - , és un despropòsit total.  Recordo un mal acudit, en que una alumna d’un col·legi de la part alta de Barcelona, explica en una redacció sobre la pobresa : ‘el papa és pobre, el xofer del papa és pobre, el jardiner de casa és pobre, la cuinera és pobre, les criades son pobres, la mama és pobre i jo sóc pobre’

 Ens cal recordar que la distància entre 0 o 1 és infinita ?. Els pobres son els que no tenen res; aquells que tenen alguna cosa, entre 0,01% i 100%, no son pobres, son ‘persones que pateixen necessitats i/o mancances’ en  aquest col·lectiu que compren quasi el 75% de la població, s’hi troben els que pateixen una disminució que va des del 0,99% fins al 99%; proposar una única mesura per a tothom va més enllà de la discriminació, tant que no m’atreveixo a posar-hi nom.  

Els responsables politics – tret d’algunes  excepcions anecdòtiques –  Blanco , Camps,  ,  se’n van de rositas, als grans beneficiats de tota aquesta misèria se’ls absol col·lectivament de les seves culpes; només les rentes del treball hauran de suportar el càstig.

Els ‘diners retinguts indegudament ‘ per l’estat espanyol ,  s’han de reclamar davant dels tribunals internacionals; aquelles ‘retallades’ que impliquin risc per la vida, s’han de denunciar davant els tribunals internacionals.

La proposta d’una ‘renda bàsica’ relacionada amb la prestació d’algun servei públic i/o privat, i per l’obligació de seguir estudis per millorar les capacitats dels aturats és l’única mesura assenyada que he sentit en els darrers anys. Si cal fer  una ‘Marató’  per finançar-la, fem-la !

Les persones necessiten més estar ‘ ocupades ‘, que preocupades.

A qui correspongui. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada