dilluns, 12 de desembre de 2011

SANTA EULÀLIA DE TIMONEDA. EL SOLSONÈS

Anàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Lladurs al Solsonès, la nostra destinació en aquesta ocasió era l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda; en un context rural esperava – sóc un ingenu – veure almenys una oca; s’explica de la Santa que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven; per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa. El topònim clarament descriptiu, em retornava de la meva petita decepció, i en el camí fins a Santa Eulalia trepitjàvem una munió de plantes de farigola, coneguda també com a timó. Així, Timoneda, ‘lloc on hi ha gran quantitat de plantes de timó’.

L’església de Santa Eulàlia de Timoneda és un edifici d’origen romànic, esmentada l’any 839, fou donada el 1131 pel bisbe d'Urgell a l'església de Solsona; des dels inicis del segle XX, i com a conseqüència del despoblament té agregada la de Terrassola.



Consta d’una sola nau amb volta de canó i diversos cossos afegits. La porta, adovellada i datada el 1623, s’obre al mur sud.



L’edifici presenta un notable campanar de torre de planta quadrangular d’estil romànic que presenta tres nivells d’obertures – el campanar s’estreny progressivament a cada nivell - i coberta de quatre vessants. El tercer pis és posterior i tot el conjunt va ser restaurat el 1993.



El campanar tenia a les esglésies romàniques, una funció simbòlica, més enllà de la utilitària, que habitualment consistia en exercir com lloc de guaita i bada ; representava alhora l’eix ascensional que s’adreça a Déu, i per la seva estructura robusta i compacta, conferia seguretat i fortalesa als creients.



El fossar situat al davant del conjunt d’edificis a manera de pantalla, li atorga una pàtina de solemnitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada