dijous, 8 de desembre de 2011

MARE DE DÉU DEL LORD, SENYORA DEL SOLSONÈS SOBIRÀ.

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens delectàvem en la contemplació de la imatge de la mare de Déu del Lord, una talla policromada de 1’10 metres d’alçada, difícil de retratar.



La imatge es va fer tenint com a model una dona de raça blanca, com s’aprecia observant les seves faccions; pel que fa al color fosc, molt comú entre les anomenades ‘Verges Trobades ; en realitat i contra el criteri d’alguns, retrobades, ja que foren amagades – habitualment a terra embolcallades amb un llençol i/o manta - quan arribaren els sarraïns; s’origina per alguns a causa de la humitat de la terra; altres defensen que fou la recepció a Europa del Càntic dels Càntics, on trobem a 1,5 un text :

Sóc Bruna però bonica,
Filles de Jerusalem,
Com les tendes de Quedar,
Com els pavellons de Salomó.

que faria pensar als homes dels segles XI,XII i XIII, que el negre era el color ‘ preferit’ de Déu. Ho deixem a la vostra decisió.

La imatge de la Mare de Déu del Lord, com ara la coneixem, és possiblement una talla gòtica, realitzada cap a la segona meitat del segle XVI, mantenint però el color fosc, que tenia possiblement la primitiva imatge.

És aquesta però la imatge del segle XVIII ?. L’any 1.714 Catalunya perdia la llibertat, i malgrat compartir – aparentment – la mateixa religió catòlica, no foren inusuals els incendis, el pillatge i el robatori d’imatges i estris dedicats al culte; novament l’any 1.836 les tropes de la Reina Maria Cristina van incendiar el Santuari, i novament l’any 1.840 queda suspès el culte per destrucció de la capella i desaparició de la imatge. En la desamortització sembla que la imatge va anar a Sant Llorenc de Morunys, per tornar l’any 1.870 quan s’inaugura el Santuari.

la guerra civil espanyola tornarà a fer marxar la imatge, l’any 1.937 serà traslladada al Museu de Solsona, i al gener del 1.939 , l’ èxode vers França - la sostreien, com botí de guerra - , en circumstàncies inexplicades va quedar aturada a la frontera, d’on serà recuperada a l’octubre de 1939, i traslladada a Barcelona on serà objecte de restauració en els tallers del seu antic restaurador, el Sr. Renart, i sojornarà uns dies a la casa dels Monegal, els reconstructors del Santuari, finalment el 18 d’agost de 1940 tornarà a ocupar el seu setial al Santuari.

Més enllà del periple vital’ de la imatge de la Mare de Déu del Lord, sabem que la imatge actual té al voltant del coll, una petita escletxa de pintura, indicadora de que el cap i el tronc no són d’una peça, sinó una juxtaposició de dues fustes, hi ha algunes qüestions que demanem resposta :

Perquè es refeia al segle XVI amb el color fosc de pell ?.
Que ens vol dir la figura del infant dret a la falda de la mare, en una posició molt forçada pel que fa a a l’eix vertical entre els peus i el cap ?.
La mà dreta , clarament desproporcionada amb el cos, s’interpreta habitualment com un senyal del seu mestratge, hi és també en aquest cas ?.
Pel que fa a la mirada de la verge està clarament fitxada en el fill, també a l’inrevés ?.

Observant les diferents imatges de la pàgina del Santuari, advertim :



En la de l’esquerra, la ma del nen sembla senyalar un punt llunya, o en tot cas, situat davant de la mare, potser a nosaltres ?.

Agrairem les vostres explicacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada