dimecres, 21 de desembre de 2011

qat´a al-gunya VIATGE A L'OBLIT

Maldava per trobar alguna informació precisa sobre la presència àrab a Catalunya, de primer – innocent de mi – vaig pensar que ho trobaria fàcilment en una bona biblioteca pública, i vaig anar a l’anomenada Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, la més nova, la més gran, la més recent de les biblioteques construïdes per la Diputació de Barcelona ; la meva sorpresa va ser majúscula en les enciclopèdies generals, es passa del període roma al món feudal sense transició, únicament desprès de moltes consultes, vaig trobar en una de les enciclopèdies que parlava d’aquest període, encara que fent servir només generalitzacions i de forma molt breu, com us podeu imaginar això em va esperonar d’allò més, calia ampliar informació sobre la presencia àrab a Catalunya !


Unes gestions per Internet i des de l’ajuntament de Balaguer m’adrecen al Museu de la Noguera ; concerto al telèfon 973.445.194 una visita i rebo com a resposta que hi puc anar de dilluns a divendres de 8h. a 15h.i que demanant per la Carme o l'Eva m’atendrien amb molt de gust. Agrair l'atenció de la Carme i l'Eva i les facilitats per a consultar el fons documental del Museu, un oasi ( valgui la cita àrab ) en un desert d'informació en relació al període 700-1100 a Catalunya, es obligació que em plau de complir.

Confirmat en el viatge al Museu de la Noguera, a Balaguer, que devem als àrabs ( hi a tota la gent que va venir amb ells que no ho eren, malgrat haver quedat tots inclosos dins d'aquesta denominació), molt més del que creu la majoria de nosaltres.

Sense la seva vinguda estaríem encara amb els números romans ,els recordeu, I, II, III, IV, V,VI.VII, VIII,IX,X , L;C, DM...?, algú pot imaginar-se un món sense el zero (0) ?, doncs si, ens el van portar els àrabs, com també no poques de les aplicacions pràctiques de l’aritmètica i l’àlgebra, paraula aquesta darrera d’arrel clarament àrab.

En el terreny agrícola, ultra l’aprofitament de l’aigua – eren uns experts en trobar-la i distribuir-la – ens van portar menges com l'arròs ,les taronges, i no pocs dels fruits de l'horta, i que podem dir dels estris més freqüents com la gerra, o la rajola, la sèquia, la catifa, el sofà, el barnús, la jupa ;i la presència en la toponímia d'arreu de noms d’origen àrab malgrat els esforços d'anys i anys, per esborrar de la memòria col·lectiva tot aquest patrimoni cultural.? podem posar aquí des de Calafell, fins a la Pobla de Mafumet, passant per tots els que comencen amb al (ALBI,ALFORJA), vin (VINAIXA, VINEBRE) o ben (BENICASSIM, BENIDORM).La nostra parla, i àdhuc la nostra forma d'entendre el món, no seria entenedora sense l'aportació dels àrabs.

En el terreny agrícola, està confirmat que practicaven una agricultura col·lectiva de base tribal, això els permetia optimizar els recursos disponibles, tothom treballava un tros determinat, però alhora participava també en tasques de la comunitat, tasques que podien anar en participar en la plantació i/o recollida de les collites, o en formar part - temporalment - dels qui s'ocupaven de tasques de protecció i defensa, en els territoris propers a la frontera. Es solien concentrar al voltant d'un castell o una torre de defensa, que en consolidar-se la situació i allunyar-se el perill de guerra, era ràpidament acompanyada d'una mesquita, d'un molí, i d'altres elements de millora de la vida de la comunitat.

Entrem ara al terreny de les hipòtesi i les teories , n’hi una que sosté de que des de Lleida fins a Tortosa, existia una línia de torres de defensa; la dificultat d'identificar les restes de l'edificació i sobretot el pas del temps, estem parlant dels segles VIII a XI, fa més de 10 segles ! fa difícil , quan no impossible provar aquesta hipòtesi, no hi ha però cap dubte de la continuïtat de les Borges (Torres) Blanques, fins a les muntanyes de Prades, i des d'aquestes fins novament Les Borges ( torres ) ara del Camp, i des aquí amb la línia de torres litorals de defensa, que han resistit en algun cas, l'explotació salvatge del litoral tarragoní.

qat´a al-gunya , Això vol dir ( la terra de les riqueses ), així es com ells definien el nostre país i algú i vol veure el antecedent del nom de CATALUNYA que per cert no se sap d'on prové, la teoria de la tribu dels Càtals, alguns dels lectors ja la sabeu, però sembla tant poc solida, com la d'aquest nom àrab. Contra el pensament popular més estes aquesta frase, ens indica que els àrabs s’estimaven la nostra terra, potser més que alguns dels que no es treuen mai el seu nom de la boca, oi ?

Ara els problemes : A la poca documentació i les poques restes que es poden trobar d'aquest període, ( Al Museu de la Noguera hi ha una exposició del tot recomanable ) cal afegir el fet de que els estudiosos catalans, es preocupen en la seva majoria pel període romà, això es particularment cert per les universitats de Barcelona, i malauradament també per la nova Universitat de Lleida. S'explica aquest fenomen per l'escassa demanda d'informació sobre la presència àrab a Catalunya, i d'altra per la manca de formació de la major dels investigadors actuals, formats en les llengües mortes, llatí i grec, i desconeixedors absolutament del lèxic i la grafia àrab, hi ha alguna excepció com no podia ser menys, i podem trobar amb molta dificultat els llibres, lèxic usual català-àrab, àrab-catalan, i, els noms de lloc de Catalunya , de Pere Balaña Abadia, autor també d'alguna monografia més sobre la presència àrab a Catalunya.

Ara les preguntes : Com es possible que trobem avui, en un estat tant i tant miserable, als descendents d'aquells que varen fer possible que els avantpassats del President del Tribunal Constitucional poguessin gaudir d'una neteja en profunditat ?

Tinc la convicció personal, de que hi ha almenys dues explicacions : La primera fora que la tecnologia durant el segles XIX i XX ha permès un ràpid desenvolupament del món occidental, que sense cap escrúpol ha fet servir aquest avantatge per expoliar a la resta del món, àrabs i no àrabs, i el segon fora potser que la persistència en el món àrab de formes caduques de govern, caduques i corruptes, val a dir-ho, ha ajudar a desfer aquell esperit de col·lectivitat que els va permetre colonitzar una vegada qat´a al-gunya.


A la sortida del Museu de la Noguera, vaig veure que novament Balaguer tornava a tenir habitants de religió musulmana; la gent allà i aquí se'ls mira amb un cert temor, però en el seu ulls brilla l'esperança i s'endevina en ells una forta decisió d'assolir millores en la seva vida quotidiana ; tornaran a agafar el testimoni d'un sistema de vida, en el que no priva únicament la satisfacció de les necessitats personals d'una minoria ?, pel be del món necessitem una vegada més, que algú tingui la sensibilitat suficient per a recordar-nos a tots els que vivim a qat´a al-gunya. Que amb una mica d’esforç aquesta definició es aplicable a qualsevol racó del món, només ho hem de voler la majoria.

ANTONIO MORA VERGÈS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada