divendres, 30 de desembre de 2011

EL CANÓ DE LA MOLA DE LORD. SANT LLORENÇ DE MORUNYS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ

Sobta desprès de resseguir el camí guanyat a la pedra, en el que la Creu adornada amb números romans, et va donant raó del teu progrés vers l’anomenada ‘Tebaida catalana’, trobar-se al final del viacrucis , quan s’ha creuat la portella de ferro – posada per evitar la fugida del bestiar - un canó assentat damunt la roca.



En parlarem més d’aquesta Mola, i del molt i bonic, que allà s’hi troba, i àdhuc el que des d’aquest excepcional mirador s’albira; la serra de Busa i la de Bastets , projectades sobre les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, són només algunes d’aquestes imatges.

Aquest breu, us donarà raó de la presència d’aquest tub de ferro, que lluny de ser un símbol de protecció i/on de defensa, és un trist record del pas per aquestes terres del Coronel de les tropes Lliberals, Antonio Niubó, de trista fama fins en les terres de l’ Urgell, i més concretament a la Vila de Guimerà. És curiós que aquest militar , al que molts qualifiquen d’assassí, no hagi merescut l’ interès de l’enciclopèdia de ‘Barcelona’, ni se’n faci esment a la Viquipèdia.

Segons les cròniques l’any l 1835 els carlins van establir un hospital militar dalt la Mola de Lord. Les tropes liberals els van encerclar, i davant la dificultat d’accedir a l’escarpat planell de la Mola, els van sotmetre a un intens foc de canons que va causar moltes baixes entre les files carlines; un mes però, es va poder aguantar el setge, que finalment va cloure fent-se escàpols els pocs supervivents carlistes; el Santuari pocs dies després de ser ocupat pel Coronel Niubó i les seves forces fou incendiat i destruït fins als fonaments.

Alguns joves de Sant Llorenç de Morunys, van trobar aquesta peça de ferro a la fondalada que separava ambdós exercits; el canó que retrocedia desprès de fer foc, possiblement els va caure als lliberals perquè no el devien tenir ben travat; els va semblar als joves piteus , que l’havien de pujar fins dalt la Mola, qui sap si com a mostra de la voluntat de ser dels catalans, o de testimoni de les moltes barbaritats, que en nom de la ‘ Sagrada Unidad’, han practicat, practiquen i ens temem que seguiran practica’n [ recordeu els comentaris de G.Peces Barba], els nostres mals veïns. Certament aconseguirien el seu objectiu, però dissortadament en el decurs d’aquesta tasca, un dels participants va patir un atac de cor, amb fatals conseqüències.

Així m’ho explicaven. Agrairé com sempre qualsevol aclariment, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada