Ens aturàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, davant l’esglesiola de Sant Pere Màrtir, situada al parc de la Mare de la Font, al costat de la carretera C-26 i sobre la confluència de la rasa de Masnou amb el barranc de Pallarès.
La Generalitat de ‘ Barcelona’ l’esmenta lacònicament en el seu ‘inventari del Patrimoni català :
CAPELLA DE SANT PERE MÀRTIR
Adreça ; Ctra. Bassella . Solsona (Solsonès)
Estil : Obra popular . Neoclassicisme
Època XVII – XVIII
N’hi ha constància documental almenys d’ençà de 1.439, moment en que es recull que un tal Francesc Castelló ha de pagar 5 sous anuals per a sufragar les despeses del manteniment d'una llàntia de l'ermita. Això reforça la tesis que l’advocació de Sant Pere Màrtir, tingués en el seu origen naturalesa votiva.
Existia amb anterioritat a la creació - a expenses de les antigues diòcesis d'Urgell i de Vic - del Bisbat de Solsona l’any 1593.
L'edificació actual d'una capella de planta rectangular i d'una sola nau data de 1686.
No se’n fa esment a l’enciclopèdia del romànic català; això ens fa pensar en un edifici senzill, d’estil gòtic, que aixecaran els pagesos de la contrada, en agraïment i demanda de la protecció de Sant Pere Màrtir. Com es recull en els seus goigs http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/solsona-2/sant-pere-m%C3%A0rtir/
El temple es refarà de cap i de nou, influït ja per les ‘consignes’ del Concili de Trento, que posaven per davant la ‘funció que havien de complir els edificis religiosos’, a la seva ‘ forma exterior’, això donarà com a resultat un gran nombre d’esglésies – grans i petites – fetes sense cap gràcia, i en les que si trèiem el campanar d’espadanya i/o alguna creu que corona la teulada, ens costaria endevinar justament ‘la seva funció ‘. Sant Pere – doblement – Màrtir n’és un clar testimoni.
Li mancava l’afegitó – destraler - del porxo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada