dijous, 15 de desembre de 2011

SANT CRISTÒFOL / MENNA DE VENTOLÀ. VALL DE RIBES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Ripollès sobirà, per arribar a la nostra destinació en aquesta ocasió, ens cal superar una pista asfaltada de cinc quilometres, que s’inicia en el punt quilomètric 124 de la carretera que des de Ribes mena fins a Puigcerdà superant la collada de Toses. Tenim una certa experiència en la conducció per aquests accessos pavimentats i/o encimentats que pomposament es qualifiquen de ‘carreteres’, i d’aquest de Ventolà en concret, us recomanem fer-lo amb la màxima atenció i diligència.

Ventolà, ‘elevat’, llevat enlaire’ segons el mestre Coromines, és un agregat de Ribes de Freser ; està situat a la solana de la serra d'Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 metres, al NW del terme. El trobem esmentat en documents dels anys 982 i 988, en els que els monestirs de Ripoll i de Sant Joan, disposen de les possessions que hi tenien .

Ens aturem per admirar el Grèvol monumental , inclòs dins del catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya, que cal superar en el camí que mena fins l’església dedicada a Sant Cristòfol , com moltes d’aquestes valls; és un exemple de la mal denominada ‘arquitectura rural’ , que malgrat les modificacions, reedificacions, reformes i restauracions, fa pensar en els models romànics del segle XI.

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Ripollès ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

L’edifici que veiem avui és una església senzilla, d'una nau molt restaurada, allargassada i coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s'obre a la nau per un simple plec que fa la gradació d'amplades.



La porta s'obre al cantó de migjorn, i al fons de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada; a la façana de ponent hi ha un ull de bou, però de construcció posterior.



Sobre les façanes de ponent i de migjorn, de forma excèntrica, hi ha situat, damunt la volta, un petit campanar de coberta piramidal, amb un sol nivell de finestres, en arc apuntat, molt esveltes, obertes a cadascuna de les quatre façanes, que fou afegit possiblement per desenvolupar tasques de guàrdia i bada en època baix-medieval, i que com en altres casos, acabarà integrat dins l’edifici religiós.



A banda del porxo, al llarg dels temps s’afegí també una capella a la façana de migjorn i altres dependències. El fossar està situat a ponent sota el campanar.

Entre els anys 1975 i 1984 va ser restaurada, ens agradaria tenir imatges anteriors a aquelles intervencions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada