La roba que hi havia als estenedors, camises blanques bàsicament, donava peu a pensar en un administratiu, en un entorn en el que quasi tothom feia feines manuals, com ho acreditaven els ‘monos’ i/o les camises i pantalons blaus.
Anys més tard quan exercia com advocat d’ofici, em trucaven de la Comissaria de Sabadell per assistir a la declaració d’un detingut, els primers anys del que anomeno carinyosament II feixisme - l’època del Suarez - , els advocats – els catalans sobretot – no eren gaire ‘estimats’ a les comissaries dels ‘grisos’, però tot i que contracor, els calia complir la llei i ens avisaven perquè sense la nostra presència la declaració obtinguda no tenia cap credibilitat. Excuso dir-vos que pel que fa als acusats , el tracte que veieu a les pel•lícules, res a veure amb la crua realitat d’aquells dies.
Les comissaries de l’època tenien un bar – a Sabadell, quan estaven a la Rambla, fins feien menús econòmics que pensats possiblement només per persones amb pocs recursos, gaudien també alguns estudiants i treballadors -, com em calia esperar a que pugessin a l’acusat de les cel•les, em varen dir que podia anar a fer un cafè, i em van indicar el camí, ‘la puerta al final del pasillo’. Era un lloc espaiós amb taules i una llarga barra a la que em vaig acostar, el cambrer em va preguntar que volia, i mentre preparava el meu cafè em va semblar que el coneixia.
Aprofitant que no hi havia més parroquians vam engegar una conversa intranscendent, el temps,.. i la sensació d’haver-lo conegut en un altre lloc se’m anava fent més i més evident !.
Davant la pregunta directa; ens coneixem, oi ?, l’home en va dir que havíem estat veïns de replà al bloc de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR, i que en alguna ocasió havia jugat amb els seus fills. Em va explicar que es posava la roba de policia quan arribava a la comissaria, per tornar-se-la a treure quan acabava el torn, que la portava a la tintoreria per rentar-la, i que ho havia fet per evitar que els seus fills i la seva esposa patissin l’exclusió social d’algunes persones, ‘sobretodo de familias catalanas como vosotros’; no vam tenir ocasió de continuar la xerrada perquè el detingut ja estava en disposició de ser interrogat.
Ara, quan la Policia Catalana, ha de fer de ‘policia’ emprant la violència contra els desnonats, les persones que s’oposen al tancament de la Sanitat Pública, els funcionaris ‘ civils’ de l’Administració; aviat amb la tisorada en les prestacions socials contra els pobres famèlics,... tornarà a créixer l’odi,i la desconfiança; per evitar l’exclusió – fins on els sigui possible - de les seves famílies – dones i fills – els Mossos i Mosses, farien molt bé d’adoptar l’estratègia d’aquell ‘gris’, que vaig tenir com a veí compartint replà en aquell bloc de pisos de LA OBRA SINDICAL DEL HOGAR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada