Si teniu ocasió d’aturar-vos en algun magatzem i/o botiga, sentireu fins a l’esgotament la mateixa pregunta – si els productes no porten l’etiqueta, o no està visible – això quan val ?. ¿ Esto que precio tiene ?. Preguntes relacionades amb la qualitat i/o amb l’origen, poques o cap.
Els ciutadans compren PREUS, fins i tot alguna marques ho diuen de forma explicita ; VIENES POR EL PRECIO.
Curiosament estem pagant un alt preu per tant estalvis; la nostra minsa industria s’ensorra sense remei, els productes de camp català, s’han de quasi regalar als europeus, perquè aquí consumin fruites, verdures, bolets ,... procedents de llocs ignots.
Únicament en llocs on el ‘ sentit nacional ‘ és molt fort – penso en Euskadi - sembla que es manté el consum ‘tradicional’, a la resta del Regne d’Espanya, uns per motius politics – allò de comprar ‘contra Catalunya’ - , o per motius econòmics – dissortadament la misèria és un lloc comú davant la indiferència, quan no la ‘burleta tràgica’, dels ‘ GRANS PARTITS ESPANYOLS‘ , els comerços estrangers, xinesos sí, però també de molts altres llocs, indis, marroquins, ... son els destinataris dels pocs cabals que arriben a la majoria de llars.
Ens cal replantejar-nos els hàbits de vida i no solsamènt en l’esfera econòmica, fa massa temps que anem a recules en tot els àmbits, també dissortadament pel que fa a parlar , escriure i pensar en llengua catalana, activitats que tornaran segons sembla a ser un esport d’alt risc.
Intenteu ‘viure en català’, tant pel que fa a l’adquisició de bens i serveis, com a qualsevol de les manifestacions més habituals i quotidianes de l’existència.
Ah!, Bon Nadal, i els millors desitjos pel devenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada