diumenge, 25 de desembre de 2011

SANT VICENÇ DE PLANOLES. EL RIPOLLÈS SOBIRÀ

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Ripollès sobirà, en aquesta ocasió la nostra destinació era el poble de Planoles, topònim clarament descriptiu; diminutiu curiosament de de Planès, que està avui integrat dins del Municipi.

Volíem recollir imatges de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç de Planoles, de l’edifici esmentat l’any 1.114, no en queda gaire cosa.



Inicialment era una esglesiola d'una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l'interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l'església romànica.

A la torre campanar hi ha hi ha una placa amb la data de 1.869, o així ens ho sembla. Aleshores en aquestes valls l’extracció de ferro portava molts diners.



La torre campanar de planta quadrada, que qualifica d’esvelta , ‘ l’enciclopèdia de Barcelona’ , complia més la funció de conferir seguretat i fortalesa per la seva estructura robusta i compacta, que la de representar – com els campanars romànics - l’eix ascensional que s’adreça a Déu.



Una restauració moderna va posar en relleu l'estructura i rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l'antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau.



Em cridava l’atenció – malgrat no estar inclòs en el catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya - un grèvol que creix a l’ombra de l’església.



L’advocació de Sant Vicenç Màrtir, molt estesa al País València, és inusual en aquestes terres , repoblades majoritàriament per persones procedents dels Comtats Francs.



Retratava una rosa metàl•lica en un dels recipients per posar plantes i/o flors. Em feia evocar Pardines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada