dimecres, 30 de novembre de 2011

SANT MARTI DE LA NOU DE BERGUEDÀ.

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, ens enviem unes bellíssimes imatges, i una breu crònica de la seva estada a la població de la Nou de Berguedà. Nosaltres anomenen aquelles terres altes, com Berguedà Sobirà – pensem que és la forma ‘ més correcta en llengua Catalana ‘, però no considerem anatema, les expressions Alt, Baix, Alto, Bajo, de Dalt, de Baix, o qualsevol altra que amb el mateix sentit es pugui fer servir.

La població la trobem esmentada com illa Noz el 839, i posteriorment citada com Nuce, no és val a dir-ho un topònim ‘pacífic’ , se li atribueixen entre altres els sentits següents :
Lloc tancat entre muntanyes
Vall en forma de barca
Lloc planer
Terreny planer i espaiós

Cal visitar l’església romànica de Sant Marti de la Nou, i atès que fora dels horaris de culte està tancat, preneu nota del telèfon 93.825.90.40, i poseu-vos en contacte amb mossèn Camil Viladrich i Casas.

L'edifici original – possiblement per les seves minses dimensions - degué restar abandonat o fou enderrocat a la fi del segle XII, ) per tal de bastir-hi l'església romànica que ha arribat fins a l'actualitat que fou consagrada el 20 de febrer de 1195 pel bisbe Bernard d'Urgell.



Els detalls de la consagració són coneguts des del 1967, data en que es va restaurar l'església, i en desmuntar l'altar, hom trobà unes lipsanoteques amb relíquies i un pergamí explicatiu d'aquest acte, a més de moltes monedes de la primera època comtal de Barcelona i posteriors. A la casa rectoral es conserven les tres lipsanoteques trobades a l'altar major: dues són capses rectangulars, i la tercera és un pot de fusta bombat amb una coberta perfectament adaptable al cos, coronada per un pom.

L’església té una única nau , coberta amb una volta lleugerament apuntada i acabada en un absis central i dos de laterals disposats en forma de creu llatina trevolada.



És notable la porta d'entrada, amb tres arcs de mig punt en degradació, coberts per una arquivolta simple, i una porta ferrada d'època romànica; al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada.

La torre-campanar quadrada, que devia exercir funcions de guaita i bada, està adossada a la banda dreta de la façana, i fou afegit entre els segles XVII i XVIII.



Sobta l’escut oficial de la Nou de Berguedà; res a veure amb la llarga tradició dels escuts parlants; aprovat el 21 d'octubre de 1991, és una ‘ fantasia preciosista ‘ de la heràldica catalana. Voldria tenir imatges dels segells municipals anteriors a aquella data, sou pregats d’enviar-les a l’email coneixercataunya@gmail.com

Alguna dada sobre el titular de la parròquia :

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada