EL GRÈVOL DE VENTOLÀ. EL RIPOLLÈS

El visitant fugisser, o els passavolants que creuen aquestes terres per estalviar-se el peatge del túnel del Cadi, s’enduen la sensació de travessar unes valls angostes, que s’estenen per les vores del rius, , Freser , Ritort, Ter ,... i els seus afluents. Res més incert !, ben al contrari li escauria molt la denominació ‘País de les Mil Valls’ ; com el ‘viuen’ els que ultra estimar-lo, s’aturen per coneix-se’l.

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés – que som per així dir-ho ‘parella romànica’, com el Miquel i la Rosa, el Tomàs i la Carmen, els desconeguts amics del Romànic a l’objectiu, i una anònima legió, que ultra seguir-nos a uns i altres, ens expliquen també les seves particulars experiències des del món virtual - ; de la nostra destinació en diu l’enciclopèdia de ‘Barcelona’ :

Ventolà

Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l'W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfol.

Cap esment del reconeixement que des del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en la seva edició DOGC núm. 4393 - 27/05/2005, en feia l’ ORDRE de MAH/228/2005, de 2 de maig, en la que incloïa en el catàleg d’arbres monumentals, dins del terme municipal de Ribes de Freser, el Grèvol de Ventolà, de la espècie: Ilex aquifolium, amb el número d'identificació: 31.145.03.

El terme "Ilex" fa referència al nom llatí de l'alzina, que li va fixar el botànic francès Joseph Pitton, ja que les fulles d'ambdues plantes s'assemblen molt. "Aquifolium", que és el nom clàssic del grèvol, prové d' "acus" que vol dir agulles i "folius" que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

S’explica que els antics celtes el consideraven un "arbre sagrat”; quan un home portava damunt seu una bossa amb fulles i baies, això li feia atraure la sort, i al ensems augmentava la seva capacitat d'atracció sobre les dones. Plantat prop de la casa, la protegia dels mals averanys, les malediccions i n’allunyava la mala sort. S'utilitzava en els rituals del solstici d'hivern (Nadal actual), per atraure sort i prosperitat.

Algunes d’aquestes ‘propietats màgiques’ s’atribuïen fins fa poca anys als llorers – sempre n’hi havia algun prop de les cases de pagès - . Pel que fa a l’augment de l’atracció, tant pels homes, com per les dones, les fulles i baies, s’han substituït ara per les monedes d’€ .

Els ‘País de les Mil Valls’ està ple de sorpreses.