El poble al fons de la vall, és òbviament un lloc ric en aigua, malgrat trobar-se a una altitud de 528 metres.
Compta amb una vintena de cases, un grup de les quals forma una placeta interior, cosa que unida a l'origen monàstic del lloc ha fet suposar que el seu àmbit podia ser d'un antic claustre del priorat. El topònim, Arquells , podria també derivar-se d’aquest fet.
L'església de Sant Pere dels Arquells, que avui no guarda cap vestigi del seu passat monàstic, és a la part més baixa del poble . Em va cridar l’atenció, el Pedró darrer vestigi possiblement del Comunidor, i l’escut Vaticà damunt la porta de l’església. La qualitat de Papa de Sant Pere, permet el lluïment d’aquest element; malgrat això, és una autentica raresa, que fotografio també amb delectança.
L'actual parròquia de Sant Pere dels Arquells era una canònica filial de la de Santa Maria de l'Estany. El 1084 hi consta l'existència d'una església que va ser dotada econòmicament, potser amb la intenció de fundar-hi un monestir. Més endavant, el 1100 el lloc fou donat a l'Estany perquè hi instaurés un priorat. En el decurs dels segles XII a XIV el lloc va tenir una vida relativament sòlida, però en caure en decadència la casa de l'Estany, aquesta també va perdre vitalitat.
Es va secularitzar el 1592 i va passar a mans de Santa Maria de Montserrat, com a priorat, fins el 1835. Durant els segles XVII i XVIII va passar a ser més aviat una granja regida per un prior de Montserrat. Actualment és una parròquia.
En el pati posterior hom pot veure fins a tres avions; potser formen l’esquadrilla de Sant Pere ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada