Santa Maria de la Baells, l’esforç estèril.

El 17 de Febrer de 1.976 amb las presència dels Reis d’Espanya s’inaugurava formalment el pantà de la Baells; contra la seva construcció s’havien manifestat algunes veus, que veien metafòricament en aquesta obra, els efectes perversos pel Berguedà, que tingué en el seu dia el Diluvi universal. La premsa ‘domestica’ , malgrat les evidencies *, lògicament no se’n va fer ressò.

*La construcció de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple al traçat de la línia ferroviària , va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l'últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga.
La construcció del Túnel del Cadí i la conseqüent reforma de l'Eix del Llobregat, van servir també com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la línia seguint la carrera C-1411.

L'últim trajecte de passatgers entre Olva-Berga i Manresa es va el 30 de juny de 1973 i només va restar des d'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potàssiques.

La façana i l’arc de l’absis de Santa Maria de la Baells, es van desmuntar l’any 1.975, i enlloc d’ubicar tot el material al lloc on s’havia de reedificar es van distribuir les pedres en tres indrets : un al costat de la carretera - on anys més tard s’alçaria una benzinera - , aquest es dona per definitivament perdut; un segon – d’escàs interès - al poble nou de Sant Jordi de Cercs, i el tercer –sembla – en un magatzem de l’Ajuntament de Cercs.

Queden lluny les visites de Lluis Domenech i Muntaner, imatge de l’Arxiu Històric del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, donació de la família Domènech Girbau.


O del Josep Salvany Blanch, l’any 1.918. Imatge del Fons Salvany pertanyent a la Biblioteca de Catalunya.



Ja en color, Jordi Enjuanes-Mas , retratava – en la que possiblement sigui la darrera imatge – la façana de Santa Maria de la Baells, a la que dedicava ensems un versos molt sentits :

PLANY PER SANTA MARIA DE LA BAELLS

Deixeu-me, bons amics, deixeu que plori

sobre aquest munt de desolades pedres,

trist esquelet d'allò que fou un dia

un temple antic i bell que il•luminava,

com una perla enjoia una conquilla,

la vall menuda en el congost on s'obre

pas el riu Llobregat, juganer i fèrtil,

omplint de llum i vida el paisatge.

Oh desolat país! Oh la desídia

dels que menen el nostre pobre poble

que ja no sap què som ni sap què fórem!

Damunt d'aquests carreus deixeu que plori

com si plorés damunt de la despulla

d'allò que fou temps ha la nostra pàtria.

Dissortadament els que es titllaven de malastrucs l’any 1.976 han acabat tenint raó, el Berguedà és un desert industrial i àdhuc demogràfic, 45.843 habitants als anys 1.970, i 41.488 l’any 2.008, amb el 40% de la població residint a la Ciutat de Berga :

Avia 2108
Bagà 2246
Berga 16596
Casserres 1599
Cercs 1331
Gironella 4844
Guardiola de Berguedà 948
La Pobla de Lillet 1322
Puig-reig 4238

La greu situació econòmica ha de ser un esperó, perquè finalment si més no, la façana de Santa Maria de la Baells, s’aixequi com un au fènix , damunt les desolades terres Berguedanes.