dimarts, 29 de novembre de 2011

Nostra Senyora del Carme de la Farga de Bebié.

Nostra Senyora del Carme de la Farga de Bebié.
( extret del llibre Història d’una Colonia Textil – La Farga de Bebié )

A l'any 1895, Edmundo Bebié Wild, enginyer suís, que havia treballat en la construcció del canal de Suez, i que posseïa una fàbrica de filats de llana que portava el seu nom; E. Bebié und Co. Turgi A.G., a d'Aargua, prop de Zuric, un cantó travessat pel riu Aare, afluent del Rin, molt ben aprofitat per a la producció d'energia hidràulica, va arribà a Barcelona i recorregué la conca del Ter, on va crear també una fàbrica de filats i una colònia tèxtil.



Edmundo Bebié Wild, de religió protestant , i posteriorment la seva família, mai van impedir que els habitants de la colònia poguessin disposar d'un lloc per practicar lliurement la seva religió. Ben al contrari, recolzen moralment i econòmicament la pràctica del catolicisme. Hem de tenir en compte que els Bebié també van ser extremadament respectuosos amb les tradicions i costums catalanes, i col • laboraren en el seu manteniment de diverses formes.

Durant alguns anys, Els fidels de la colònia que habitaven a la banda dreta del riu, zona adscrita al municipi de les Llosses, depenien de la parròquia de Sovelles. Tanmateix, els fidels de la banda esquerra, pertanyien a la parròquia de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu. La llunyania d'aquestes dues parròquies respecte de la colònia dificultava que els hi feligresos de la Farga poguessin assistir regularment a missa. Això va provocar que se sol • licités a l'empresa un espai per adaptar-lo al servei religiós. La petició fou atesa i el dia 5 de febrer de 1927 és va beneir i obrir una dependència adossada a la mateixa fabrica per aquest fi. Dos dies després, el rector de Montesquiu va sol • licitar al bisbe de Vic la facultat de poder celebrar dues misses cada diumenge, una de les quals s'oficiava a la Farga de Bebié.

El dia 19 de març de 1935, els veïns de la banda esquerra del riu ( municipi de Montesquiu ) van adreçar una sol•licitud al Bisbat en la qual demanaven ser incorporats a la parròquia de Montesquiu. En el transcurs del mes següent, l’alcalde de Montesquiu també va adherir-se a la petició dels veïns amb un altre document dirigit al Bisbat. Malgrat tots els esforços, aquesta petició no es va poder dur a terme a causa dels problemes polítics que s’iniciaren pocs mesos després.

A la Farga de Bebié , no varen ser destruïdes cap de les edificacions que pertanyien a la Colònia. Una de les accions principals que varen dur a terme els seus responsables va ser ordenar pintar la bandera suïssa sobre les taulades de la fabrica amb la finalitat d’expressar la seva neutralitat i, per tant, no ser bombardejats.



En acabar-se la Guerra Civil, a l’abril de 1939, Mn. Pere Viñas Currius prengué possessió de la parròquia de Montesquiu que compartia al servei religiós amb la colònia de la Farga de Bebié

A l’any 1943 va arribar a la Farga de Bebié el primer capellà propi d’aquesta colònia: Mn. Josep Rovira Tenas, nascut a Vic i fill adoptiu de Manlleu. Era jove, dinàmic i tenia moltes ganes de treballar. Va decidir modificar i arreglar l’oratori, cosa que va fer realitat amb l’ajuda econòmica de l’empresa.

A principis dels anys 50 els fidels de la colònia van sol•licitar als Bebié que, com que la colònia tenia capella propi s’edifiqués un temple ja que, a més, l’oratori era un lloc poc propici per als actes religiosos. Aquesta sol•licitud fou atesa pels Bebié i Juan Enrique Bebié Hurts ( net del fundador), que per aquells anys era el director tècnic de l’empresa, va posar el màxim interès per tal que es dugués a terme la construcció de l’església.

El dia 6 de març de 1955 el doctor Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic, col•loca la primera pedra del temple de la Farga de Bebié.

L'arquitecte va ser Gil Nerot, el constructor Joan Serradell , i l'enginyer Abril.

Disposo d'imatges de les diferents fases de la construcció.

L'església és d'estil muntanyenc i consta d'un esvelt campanar on es van col•locar quatre campanes que porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Joshepa, i Antonia Maria Claret.




Darrera l'altar major l'escultura de talla de la Mare de Déu del Carme, patrona de la colònia de la Farga de Bebié.

El dia 16 juliol de 1958 el doctor Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic va fer la benedicció i la primera missa solemne d'aquesta nova església així com el Cor de la Farga oferí el cant dels goigs amb lletra de Sebastian Sanz i música de Mossèn Enric Bonada en honor a la patrona de la Farga, la Verge del Carme.



Aquests Goigs tenen llicència eclesiàstica des del 28 de setembre de 1960.

Paquita Viñeta Ortigués.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada