Ens arribàvem fins l’ara anomenada Capella dels Àngels, que fou fins l’any 1958 l’única església – i per tant temple parroquial- del poble de Castellví de Rosanes.
Hi ha documentada una església amb aquesta advocació des del 1204 que podem suposar romànica, i de la que únicament en resta la memòria.
A la baixa edat mitjana - segles XV i XVI - hi havia ermitans.
Com a conseqüència d’haver-nos situat en el bàndol equivocat a la Guerra de Successió Espanyola, l'exèrcit de Felip V, va manar destruir el Castell , i ja posats també l'església del castell que feia de parròquia. Els castellvinencs enlloc de posar-se pedres al fetge, van atorgar a la Mare de Déu dels Àngels la categoria de parroquial, que conservaria fins l’any l.958
La nova funció va fer necessari refer l’església, cosa que succeí l’any 1.740 segons figura inscrit a la llinda de la porta, més tard, l’any 1.858 s’afegiria el cimbori.
El Retaule de Francesc Espill, datat l’any 1.694, havia superat els estralls de la Guerra de Successió, però no va poder amb el foc infernal de 1.936.
Avui, més enllà de les ‘bones paraules’ que hom troba a la pàgina de l’Ajuntament, ens expliquen que únicament s’hi fa culte un cop a l’any, en la diada de la Mare de Déu. No manté ni la funció de capella del cementiri annex.
Retratàvem els rentadors, en els que avui neden tranquil•lament uns bonics peixos de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada