LAVANGUARDIA
Edición del miércoles, 09 febrero 1927, página 22
Colonia «La Farga de Bebié»
Como era de prever, constituyó una solemnidad religiosa la inauguración del Oratorio en la colonia La Farga de Bebié.
A las once de la mañana del sábado se dobló por primera vez la campana, llamando a sus colonos a rendir culto de adoración, a la que en adelante ha de ser su patrona la Virgen del Carmen, agolpándose la colonia en masa a las puertas del nuevo templo, para presenciar el acto.
Colocados en lugar preferente la Casa-Bebié, autoridades, con su alcalde de barrio, concejal, cabo de somatén, presidentes de entidades, los maestros, sacerdotes e invitados, el reverendo don Adolfo Clapera, párroco de San Quirico de Besora, con los formalidades de rúbrica, procedió a la solemne bendición del Oratorio.
Nuestro capellán celebró oficio, cantando niños y niñas de los colegios la misa de «Ángelus».
Los demás actos, en particular la misa de Comunión general se vieron muy concurridos.
Llamó poderosamente la atención la palabra convincente y apostólica del doctor Liado, canónigo magistral de Vich.
El domingo por la tarde, después de entronizar la imagen del Sagrado Corazón de Jesús, practicó su visita colectiva el Apostolado de la Oracción del Montesquiu, llenando templo y atrio.
Al mediodía del domingo se celebró un banquete ofrecido por la Casa-Bebié; Hizo uso de la palabra el maestro de la colonia don F. Jové, el maestro de Montesquiu don L. Lancina, el concejal señor J. Romeu.c el capellán don Pedro Llagostera, el cura párroco de Montesquiu don J. Parer, felicitando todos a la Casa Bebié por la obra social de poner sus colonos bajo la única sombra salvadora: la Cruz. Resumió el doctor Liado, firmando y rubricando los conceptos de los que han precedido, de que la salvación social está en Jesucristo.
Como festejo popular figuraron audiciones de sardanas, que huelga decir con qué placer las bailaban nuestros jóvenes.
La fiesta dejó gratísimos recuerdos a todos los asistentes y constituye una efeméride gloriosa en el historial de la colonia La Farga de Bebié.
En aquelles dates, Déu i els seus representants a la terra, parlaven únicament en llengua castellana.
D’ençà de l'any 1895 en que el suïs Edmund Bebié creà la colònia tèxtil la Farga de Bebié, el món ha canviat molt, i tenim tots la sensació que no a millor.
La situació d’aquesta colònia a cavall de dues comarques i àdhuc de dues províncies, no justifica l’absència quasi absoluta de dades, ho esperava de l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’, que ha esdevingut ‘ la gran vergonya nacional de Catalunya’, però no certament dels Ajuntaments de les Lloses i Montesquiu, i menys encara de les lletraferides comarques de l’Osona i del Ripollès, em dol reconèixer que m’ha decebut molt.
Les Colònies del Llobregat s’han esforçat per atraure un ‘ turisme cultural’ que no tenia fins els nostres dies cap oferta interessant. Espanya és dissortada i únicament, sol i consum alcohòlic. Sortosament PODEM SER L’EXCEPCIÓ d’aquesta deshonrosa regla.
Llegia amb delit la informació de la Paquita Viñeta Ortigués, si ho entenc bé, autora i editora del llibre ‘ Història d'una Colònia Tèxtil - La Farga de Bebié’.
Bona tarda !
Correctament con vostè suposava , abans de l’actual església de Nostra Senyora del Carme, existia un oratori a La Farga de Bebié i aquest, per sort, no va ser destruït durant la Guerra Civil. A la Farga de Bebié , no varen ser destruïdes cap de les edificacions que pertanyien a la Colònia. Una de les accions principals que varen dur a terme els seus responsables va ser ordenar pintar la bandera suïssa sobre les taulades de la fabrica amb la finalitat d’expressar la seva neutralitat i, per tant, no ser bombardejats.
L’edifici actual té aquesta història.
El dia 6 de març de 1955 el doctor Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic, col•loca la primera pedra del temple de la Farga de Bebié.
L'arquitecte va ser Gil Nerot, el constructor Joan Serradell , i l'enginyer Abril.
Disposo d'imatges de les diferents fases de la construcció.
L'església és d'estil muntanyenc i consta d'un esvelt campanar on es van col•locar quatre campanes que porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Joshepa, i Antonia Maria Claret.
Darrera l'altar major l'escultura de talla de la Mare de Déu del Carme, patrona de la colònia de la Farga de Bebié.
El dia 16 juliol de 1958 el doctor Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic va fer la benedicció i la primera missa solemne d'aquesta nova església així com el Cor de la Farga oferí el cant dels goigs amb lletra de Sabastian Sanz i música de Mossen Enric Bonada en honor a la patrona de la Farga, la Verge del Carme.
Aquests Goigs tenen llicència eclesiàstica des del 28 de setembre de 1960.
Salutacions cordials de Paquita Viñeta Ortigués.
Agraeixo des del fons del cor la magistral aportació de l’autora del llibre ‘Història d’una Colònia Textil – La Farga de Bebié’.
Aprofito per reivindicar un recolzament actiu des dels àmbits ‘ culturals’ d’Osona i el Ripollès, a la divulgació d’aquesta obra, que marcarà sens dubte el camí vers la recuperació d’una part essencial de la memòria col•lectiva d’aquestes contrades.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada