Llegia que el document més antic on apareix citada l'església romànica de Santa Maria és del 1002.
Degut al mal estat d'aquesta, es començaren en el 1589 les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l'antic Palau Reial. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan i antic Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. La seva tasca fou meritòria però no veieren ni de bon tros acabada l'obra.
L’any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors. De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
L’any El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d'una manera seriosa. Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església.
L’any 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí, Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila l’any 1701.
L'any 1714 el nou mestres d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici.
La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals. L'estructura és la tradicional de parets de càrrega en edificis parroquials, amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. El campanar és de base octogonal i està adossat a l'absis. La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament. És completament simètrica respecte a un eix central. Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat. En el centre d'aquest s'aixeca una fornícula de pilastres. El conjunt està rematat per l'escut de Caldes, flanquejat per dos lleons. Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l'absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic. Els elements ornamentals de l'interior del temple foren dissenyats quasi tots al gust clàssic. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil barroc. En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.
Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.
A la sortida el Josep Olivé Escarré, pensant-se que la font que hi ha al davant era d’aigua ‘normal’, va patir un ensurt, que sortosament s’acabava amb rialles. Ens expliquen ‘ que abans’ hi havia una indicació de la temperatura com a la Font del Lléo, i a la de la Canaleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada