Llegia que va ser reformada en un estil modernista tardà als anys 20 per un descendent del poble, establert a Reus, que tenia altres finques al poble i que es dedicava a l'exportació de blat.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, com m’havia succeït ja amb l’edifici de l’Ajuntamento i les escoles, val a dir que aquells anys el cens superava els 500 habitants, i que sembla cosa d’encanteri que s’aixequessin dos edificis a la Plaça de Sant Miquel, i que TOTHOM hagi oblidat, aquest fet que devia ser aleshores motiu del màxim interès.
Constato amb tristesa que malgrat la natura en aquest indret es manifesta amb tot el seu esplendor, la ‘malaltia social’ que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, fa també estralls entre els aborigens.
La descripció ens diu que l'edifici té una façana equilibrada i simètrica amb planta baixa i tres pisos. Cadascun té tres obertures, portes a peu de carrer i balcons de ferro fos, amb motius vegetals, a les plantes. Els balcons del primer i segon pisos són correguts i, mentre que les portes dels laterals tenen llinda, les centrals es destaquen amb una arcada, molt rebaixada al primer pis, on l'obertura és més ampla. La façana va ser projectada amb profusió d'elements decoratius, amb combinació dels colors blau i verd en els guardapols, el trencadís i les quatre peces ceràmiques del coronament; amb els esgrafiats rosats amb motius vegetals sobre un parament de façana beix al segon i tercer pisos. L'estuc simula carreus als baixos i al primer. Destaca per ser tipològicament ben diferent de la resta de la població.
Demanarem informació a l’Ajuntament, també a tots els Margalefans, i urbi et orbe, a qualsevol persona i/o entitat social que ens pugi donar resposta.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada