Al segle XVIII (1728-31) fou considerablement reformada.
L’any 1872, durant la tercera guerra carlina, el santuari fou utilitzat amb finalitats militars, i fou novament reformada. L'edifici s'equipà com a fortí i s'aixecà una muralla que l'envoltava, amb diverses torres al seu entorn que foren aprofitades com a presons. Passada la guerra, l’any 1876, el santuari fou novament restaurat per al culte.
La darrera restauració data del 1964, en què fou refet el campanar.
L'any 1970 fou trobada paredada la imatge del sant.
L'ermita s'aixeca sobre el tossal de Sant Eloi, que constitueix un magnífic mirador sobre la vila de Tàrrega i la plana que l'envolta.
Actualment se'ns fa difícil conèixer l'aspecte original de l'església, ateses les nombroses reformes que ha sofert. •És una església de nau única, que té un absis poligonal de cinc costats amb coberta de fusta. Les dues finestres espitllerades de l'absis són les úniques que s'obren a la nau. La coberta de la nau, a dues vessants, és un embigat de fusta sostingut per arcs diafragma apuntats. Aquests arcs, de secció quadrada, es prolonguen fins a terra amb pilars adossats de secció semicircular. El pas de la nau al presbiteri s'efectua a través d'una arcada ogival. La porta d'accés al temple, situada al mur de ponent, és precedida d'un porxo amb dues arcades de mig punt. Al damunt s'obren dues finestres quadrades que li donen l'aspecte d'un edifici civil. Adossat al mur meridional s'aixeca un campanar de base quadrada, amb obertures d'arc de mig punt al darrer pis.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tribuna@guimera.info , del muralista que confegia la imatge del Sant.
Venir a Tàrrega i no pujar fins a Sant Eloi, és quasi un pecat mortal, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada