Les primeres notícies de l'església parroquial de la vila de Taradell daten del 950, i al segle XI fou renovada i consagrada de nou. D'aquella època tant sols en queda el record d'una part de campanar.
Als segles XV i XVI fou transformada la primitiva església romànica i s'hi afegí una capella dedicada a la Verge del Roser.
Al segle XVII s'hi afegiren dos altars més i el 1654 els francesos saquejaren l'església.
L'any 1755 es posà la primera pedra del nou edifici que fou beneït i adaptat al culte per la Festa Major del 1763, i fou bastida amb l'ajuda econòmica dels vigatans/es i pagesos/es en temps del rector Ramon Vila i Grau. L'obra fou dirigida per l’arquitecte Josep Morató Codina ( 1748-1826 ) L'altar major fou guarnit amb un retaule dels tallers Ral i Gros de Vic, que malauradament es va perdre en un incendi l’any 1904.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, la signatura del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, de la carta en que l’església recolzava al feixisme :
http://www.fnff.es/Carta_colectiva_de_los_obispos_espanoles_a_los_obispos_de_todo_el_mundo_con_motivo_de_la_guerra_1144_c.htm
van representar per a Sant Genís i altres temples d’Osona – com per a molts seglars, religiosos i preveres una situació de gran risc, que acabaria en algun casos amb la destrucció i/o la mort.
Els signants foren :
ISIDRO, Card. GOMÁ Y TOMÁS, Arzobispo de Toledo;
EUSTAQUIO, Card. ILUNDAIN Y ESTEBAN, Arzobispo de Sevilla;
PRUDENDIO, Arzobispo de Valencia;
MANUEL, Arzobispo de Burgos;
RIGOBERTO, Arzobispo de Zaragoza;
TOMAS, Arzobispo de Santiago;
AGUSTIN, Arzobispo de Granada, Administrador Apostólico de Almería, Guadix y Jaén;
ADOLFO, Obispo de Córdoba, Administrador Apostólico del Obispado Priorato de Ciudad Real;
JOSÉ, Arzobispo-Obispo de Mallorca;
LEOPOLDO, Obispo de Madrid-Alcalá;
MANUEL, Obispo de Palencia;
ENRIQUE, Obispo de Salamanca;
VALENTIN, Obispo de Solsona;
JUSTINO, Obispo de Urgel;
MIGUEL DE LOS SANTOS, Obispo de Cartagena;
FIDEL, Obispo de Calahorra;
FLORENCIO, Obispo de Orense;
RAFAEL, Obispo de Lugo;
FELIX, Obispo de Tortosa;
FR. ALBINO, Obispo de Tenerife;
JUAN, Obispo de Jaca;
JUAN, Obispo de Vich;
NICANOR, Obispo de Tarazona, Administrador Apostólico de Tudela;
JOSÉ, Obispo de Santander;
FELICIANO, Obispo de Plasencia;
ANTONIO, Obispo de Quersoneso de Creta, Administrador Apostólico de Ibiza;
LUCIANO, Obispo de Segovia;
MANUEL, Obispo de Zamora;
MANUEL, Obispo de Curio, Administrador Apostólico de Ciudad Rodrigo;
LINO, Obispo de Huesca;
ANTONIO, Obispo de Tuy;
JOSÉ MARIA, Obispo de Badajoz;
JOSÉ, Obispo de Gerona; JUSTO, Obispo de Oviedo;
FR. FRANCISCO, Obispo de Coria;
BENAJAMIN, Obispo de Mondoñedo;
TOMÁS, Obispo de Osma;
FR. ANSELMO, Obispo de Teruel-Albarracín;
SANTOS, Obispo de Avila;
BALBINO, Obispo de Málaga;
MARCELINO, Obispo de Pamplona;
ANTONIO, Obispo de Canarias;
HILARIO YABEN. Vicario Capitular de Sigüenza;
EUGENIO DOMAICA, Vicario Capitular de Cádiz;
EMILIO F. GARCÍA, Vicario Capitular de Ceuta;
FERNANDO ALVAREZ, Vicario Capitular de León;
JOSÉ ZURITA, Vicario Capitular de Valladolid.
Contràriament – a Déu gràcies – el venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), es negava a fer-ho, i malgrat havia de pagar amb la mort a l’exili, potser, potser, l’església catòlica romana, no ho tot DEFINITIVAMENT perdut a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada