dilluns, 24 de març del 2014

CANÒNICA DE SANTA MARIA. VILABERTRAN. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Anàvem tard , la Maria Jesús Lorente Ruiz però, és particularment benèvola amb aquesta afecció meva que de vegades ratlla amb l’obsessió, i ens aturàvem a retratar la canònica de Santa Maria de Vilabertran, que fou erigida al lloc d'una anterior església dedicada a Santa Maria documentada entre el 954 i el 986, fundada per Pere Rigald; l’any 1060 s’hi aplegà una comunitat de clergues que adoptaren la regla de Sant Agustí vers l'any 1080. 


L'església, començada cap a aquesta darrera data, fou consagrada el 1100 pel bisbe de Girona, Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111), que manà la construcció d'un baptisteri i concedí el dret de sepultura a més de confirmar els delmes, primícies i altres drets que tenia el monestir.


Durant el segle XIV s'altera la construcció romànica de l'església bastint la capella funerària dels Rocabertí, adossada al braç nord del transsepte al segle XIV. 


En el segle XV, l'abat Antoni Girgós (1410-1424) va fer construir el palau abacial, féu fortificar el cenobi i construí la torre del Rellotge. 


L’any 1592 la canònica fou secularitzada i convertida en col•legiata regida per un arxiprest. 


Durant el segle XVIII es van afegir al flanc nord de l'església, la capella dels Dolors i la sagristia nova. 


A finals del segle XVIII, arran del saqueig de les tropes franceses (1794) durant la Guerra Gran es va perdre l'arxiu i la biblioteca.


Amb la desamortització del 1835 totes les dependències, tret de l'església, passaren a mans de particulars, i patiren un important procés de degradació.


La recuperació del cenobi començà el 1941, després que l'any 1930 era declarat monument nacional. Entre el 1948 i el 1955 sota la direcció de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres 1898-1978), es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l'església, i que malgrat la seva correcció comportaren l'enderroc de part de l'obra de fortificació del segle XV. El Palau Abacial i les restes de fortificacions han quedat especialment protegides per la Llei 16/85 del "Patrimoni Histórico Español".




Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com 




L’Odo Arranz Arlanzón  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i amb qui  atesa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, que consisteix en que  ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, m’enviava una fotografia del claustre al que no teníem ocasió en la nostra visita.


Que la Marededéu de Vilabertran   intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturiaquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics,els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situacióeconòmica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada