diumenge, 23 de març del 2014

GANDESA. LA FONTCALDA. EL PARADÍS DE LA ‘ TERRA NOBLE’.

Joan Serra Saún em passava imatges i dades de la història d’aquest Santuari, que havia estat centre de pelegrinatge i devoció, avui la Fontcalda és un d'aquells punts de la geografia, que la natura ha volgut resguardar per donar la gran sorpresa per aquells que la visiten per primera vegada. Per sort, queda fora de les rutes turístiques comercials, i això permet que l'encís d'aquests paratges siguin per gaudir-ne aquelles persones que saben escollir, i apreciar els llocs idíl•lics que cada cop es van acabant.

A Catalunya, no pot dir-se que sigui un raconet de món massa conegut. La gent de la comarca l'aprecia pel que és aquest paratge, solitari, de paisatge immens, que esdevé meravellós per la seva quietud, per l'aire que es respira, pel seu silenci, per la gran contemplació que generen les carenes de muntanyes fermament assentades en bellesa, color, valls i barrancs, fonts i rierols que arrepleguen generosament l'aigua transparent que per qualsevol indret regalima.

És el preludi de la carena de muntanyes que formen la gran massa dels Ports, amb tota la seva riquesa forestal i de fauna autòctona. La transformació geològica del terciari, va remoure el territori per dotar-lo dels elements més preuats; la natura, la qual està sempre en permanent perill per les ambicions de l'home, en la constant recerca del progrés, no sempre ben enfocada. Punt de partida per fer itineraris de singular bellesa, camins costeruts, senders que serpentegen barrancs i s'enfilen al cim de la muntanya, visions panoràmiques espectaculars, pobles petits amb molta vida activa, desconnexió amb el món bulliciós, serenor que relaxa el cos, exercici físic constant, plaer emocional a cada jornada, descobrir paratges de pessebre a qualsevol racó, aigua que sorgeix de la terra formant cascades i rierols, boscos en valls i muntanyes, aigües medicinals, plantes aromàtiques i curatives, fauna pròpia, jaciments arqueològics, punts emblemàtics, patrimoni cultural; edificis, ermites, santuaris i convents, carregada d'història, personatges il•lustres, agricultura selecta; vinya, oliveres, ametllers, i arbres de fruita diversa.

A la Fontcalda, en un espai tan reduït en dimensions, es concentra acollidora tota la bellesa, preparada per emmarcar-la en un quadre meravellós. Sorprenent i inesperat opina el foraster; acollidora per a la gent de la terra, que sempre desperta un sentiment de viva emoció, i no tan sols per les meravelles de l'entorn, hi ha alguna cosa més que captiva, que fa sentir el batec a dintre el cor, com una emoció creixent que es manifesta esporàdica. Es tracta senzillament de la Mare de Déu de la Fontcalda, una Verge trobada per un pastoret, que mai ha volgut sortir de la vall, i per això és estimada i venerada.

Acció geològica. La configuració de la majestuositat i bellesa de la Fontcalda, fruit de la gran transformació alpina, que va produir una deformació tectònica entre la Serralada del Prelitoral i la Conca de l'Ebre, amb un anticlinal que produeix plegaments desenganxats i encavalcaments amb materials mesozoics i cenozoics que formen els sediments. La rellevància d'aquest procés el tenim en la deposició dels materials en les roques sedimentàries que afloren en diversos aspectes en la formació de dipòsits al•luvials. Pel que fa als plegaments i encavalcaments l'anticlinal de la Fontcalda se’n donen pocs casos en altres indrets de Catalunya. La vall de la Fontcalda queda encaixonada entre les formacions rocoses dels Ports i la Serralada de Cavalls i Pàndols que la tanquen, per donar pas als plans del quaternari de formacions argiloses de la Terra Alta.

Pel que fa als processos exògens i hidrogeologics, en trobem cims en formes arrodonides amb gorgues i estrets irregulars que canalitzen petits rierols que van a parar als barrancs més profunds amb aigües que s'amaguen a l'interior de la muntanya per aparèixer en punts determinats com a font termal amb temperatura superior als 25 Cº, com és el cas dels ‘xorros’.

La situació geogràfica, respecte al meridià de Madrid és: Latitud nord; 41º 00' 10'' i longitud est; 4º 07' 00''. A 12 km de Gandesa, la vall queda situada entre la Mola de la Fusta a llevant, i la Serra del Crestall a ponent, creuant el riu Canaletes que s'obre pas per un congost d'estrets de singular bellesa, que de vegades poden resultar perillosos en temps de fortes pluges per augmentar el cabal considerablement als pocs minuts. El santuari es troba a 160 metres sobre el nivell del mar, i les muntanyes que l'envolten tenen una mitjana de 500 m. destacant; la Serra de Crestall, Els Volantins, L'Agulla de Bot, el Coll de la Fontcalda (Coll d'en Canar) i la Tossa de 631 m. amb cingles de difícil accés, aptes per escalada. Els barrancs de drenatge són: la Vall del Frare coneguda també com a Vall de Navarro, el Barranc del Salt i el Barranc de l'Hostal.

A interès didàctic i científic per la gent estudiosa en geologia i paisatge, la Fontcalda reuneix uns condicionats especials de vegades desconeguts i sorprenents, que el poble de Gandesa ha tingut cura durant molts anys, de no caure en el parany de l'egoisme del diner en voler explotar la Fontcalda urbanitzant-la turísticament. Anys passats en obrir-se la línia de tren en creuar per la Fontcalda, es va pensar que en obrir túnels i omplir terraplens podria malmetre el paisatge. De vegades una cosa compensa l'altra, doncs ara convertit el tram en via verda, permet l'afluència esportiva de ciclistes i excursionistes amants de la natura, que poden contemplar i gaudir de tota la meravella d'un paisatge qualificat de cinc estrelles.


A La Fontcalda es pot accedir en cotxe fins el mateix santuari, agafant la carretera de Gandesa al Pinell de Brai, trobem a dos quilòmetres de Gandesa un trencall a la dreta amb l’indicador, al conegut espai de l’Àrea de la Fonteta. A partir d’aquí comença la pista asfaltada que porta al santuari tenint precaució per les corbes i precipicis que transcorre (hi ha un trencall a mà esquerra per accedir a la Cota 705 terme de Pinell de Brai, on està el monument a la Pau). L’altra opció és anar fins el poble de Prat de Comte, i en carretera asfaltada fins l’antiga estació de tren on ara és via verda, podem aparcar el cotxe i fer els 700 metres que separen passant dos petits túnels rectes de bon fer. Puntualment és permet passar en cotxe a les persones que tenen algun impediment.

Fa més de vint-i-cinc anys que vaig tenir el goig de visitar-ho amb les meves filles, us ho recomano per pròpia experiència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada