NO HO VOLDRIA PAS

Vaig néixer esclau i pobre
Com Ilotes d’Esparta
Els meus avantpassats des del 1714
Son serfs d’Espanya


I els que ens vigilen, esclaus també com tots nosaltres,
Ho fan per poc menys d’un millor crostó de pa, o una medalla,
I es justifiquen dient que ‘ algú ho ha de fer’
I et menystenen si preguntes, perquè ?


Dissortadament ens tenen dividits; vetlla per tu i oblidat dels altres !
Ens falta un Gandhi, un esser d’unitat.
Ens sobren els ‘messies’ , apòstols, i pares de la pàtria,
No tenim bona gent, per això ens guanyen.


Els anys s’han anat succeint, en farà tres-cents , d’aquí a dos dies,
No em resigno a expirar com esclau,
Voldria poder-ho fer com home lliure.


Els espanyols tenen la majoria, nosaltres la raó,
La violència es seva, la resistència nostra.
i us proposo exercir-la a la manera indhú.


Drets, fent cua tot pregant, davant de cada gos,
Retirant rels companys agredits,colpejats i anar substituint-los,
Fins que se’ls fongui el cor !!!!.
Això no falla !!!!


Així assolirem la llibertat dels fills , dels nets,...
El que hem viscut per ells,
Jo no ho voldria.