S’explica que fou aixecada a la fi del segle XIII o al principis del XIV, a cavall del trànsit del romànic al gòtic; havia tingut almenys des del 1330, un sacerdot beneficiat que en tenia cura.
L’any 1681, el Rei Carles II, atorgava el títol i la dignitat de marques de Rupit, a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils. Aquest reconeixement tindria importants efectes per Rupit i la seva església parroquial.
Al segle XVII, el nombre de beneficiats havia passat a quatre, un d'ells amb el títol de vicari; això va fer necessari ‘renovar’ l’església – literalment fer-la de nou -, obra que iniciada a les darreries del segle va donar-se per acabada ja avançat el segle XVIII.
El temple dedicat a Sant Miquel és un edifici que malgrat estar considerat bàsicament barroc elements neoclàssics,, té un clar regust romànic a la zona de l’absis. Té una nau amb capelles laterals i un creuer acabat en cimbori. Des del campanar, alt i esvelt, fet en el període 1786-1869, es gaudeix d'una magnífica vista de la població i els seus voltants.
Ens expliquen que el retaule major barroc que presideix l'església, obra del 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per això és dedicat a sant Esteve, patró d'aquella ciutat.
Esperem amb ànsia rebre més noticies d’aquest indret ‘màgic’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada