Constitueix un tret molt significatiu de la història del Talladell medieval, la fundació l’any 1176 de l’abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal per part de la família dels Anglesola. La primera comunitat que va fer-hi vida religiosa, foren 13 monges procedents del Monestir de Vallbona.
Durant el segle XIII va haver-hi nombroses donacions, la qual cosa va permetre el seu creixement i la construcció d'un alberg annex al monestir, amb la finalitat d'hostatjar els pelegrins, caminants i visitants que arribessin fins aquí. A pesar de les propietats i els béns (va rebre nombrosos privilegis de la Casa Reial i dels Cardona, entre d'altres), la comunitat no va ser mai gaire nombrosa. El segle XIII fou el de la seva màxima esplendor, mantingué però força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al segle XIV, en que s’inicià la decadència.
L'any 1604, després d'una llarga i penosa davallada que es perllongà un segle ( l 'any 1589, el Pedregal havia acollit la comunitat de Vallsanta de Guimerà) , l'abat del Cister va ordenar que es fusionessin les cases del Pedregal i de Sant Hilari de Lleida.
Ara les monges emprendrien el camí de Lleida. El cert és que la marxa de les monges del Pedregal no deixà indiferents els targarins ni les seves autoritats. Van intentar deturar aquella marxa. Fins van oferir-los l'alternativa que les monges es traslladessin a viure a l'interior de la vila targarina, ja que així no haurien de marxar i estarien segures. Els van oferir un espai al carrer de Santa Anna, però no van poder impedir la partida de les monges cap a Lleida, lloc on, a propòsit, sabem que s'hi van sentir desplaçades i incòmodes, i per això l'any 1605 van escriure als paers de Tàrrega demanant-los llur protecció per tornar al Pedregal. No hi van tornar...
A poc a poc s'anà malmetent aquell monestir. A les acaballes del segle XVIII encara conservava dreta una part molt notable de la seva estructura. L'espoli fou una constant, fins al punt que l'any 1761 es van posar a subhasta les seves pedres.
La rubinada de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874 s'endugué les quatre pedres que hi quedaven dempeus; curiosament no es documenten danys dins del nucli del Talladell, aigües amunt de l’Ondara, que s’emportarà el Monestir de Sant Agustí de Tàrrega.
És tradició local que les pedres del monestir i del claustre van servir per a refer les muralles de Tàrrega.
L’edifici actual es construí vers el 1875 , intentant malgrat les minses proporcions evocar les línies romàniques i gòtiques, que hom li suposa a l’antic monestir cistercenc del Pedregal.
A la portalada criden l'atenció del visitant les armes dels casals de Barcelona, Cardona i Anglesola, famílies que històricament foren generoses amb el monestir.
A l'interior , quasi de genolls - les petites finestres laterals son molt baixes, i sense angle per a poder-la retratar - veiem una imatge de la Mare de Déu , de pedra arenisca del país [ com Nostra Senyora del Claustre de Vallbona de les Monges], ens expliquen que té 180 centímetres d'alçada, d'estil gòtic (segle XIV, algú diu que del final del XIII),i que està feta d'una sola peça amb l'Infant assegut al seu braç.
L'ermita del Pedregal fou objecte d'una restauració l'any 1991.
Us deixem un enllaç als goigs de la Mare de Déu :
http://goigsdelignasi.jimdo.com/l-urgell/el-talladell/santa-maria-del-pedregal/
Us deixem un enllaç on podreu veure una imatge de la Verge.
http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/turisme-religios-lurgell--santuari-del-pedregal/46.aspx
Orfe de tota indicació és fàcil que passeu pel costat d’aquesta ermita sense adonar-vos-en.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada