Reprodueixo del diccionari català - valència -balear, ara que sortosament encara el tenim; tant al territori valència, com al balear, el poble – que no s’equivoca mai,malgrat l’evidència del genocidi jueu – decidia atorgar al PP el poder.
Etimològicament.: pres del llatí missiōne, ‘acte d'enviar’.
I també :
Conjunt de sacerdots o religiosos enviats a predicar la fe entre els infidels.
Territori on fan aquesta obra de predicació.
Lloc on resideixen els encarregats de realitzar-la.
La pràctica religiosa – no únicament l’assistència a les funcions litúrgiques - està a Catalunya per dessota del nivell d’alguns països manifestament hostils a la religió catòlica.
M’ho explico – personalment – en bona mesura pel fet que d’ençà de 1714, els espanyols – sempre sota pal·li – han practicat una vegada i altra accions hostils contra Catalunya i els catalans. Costa fer confiança en un Déu que sembla complaure’s en les accions més vils :
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
No compteu que aquestes accions innobles s’aturin, ni ara, ni en cap moment del futur.
Suggereixo que atesa la concepció de Déu dels espanyols, monolingüe, centralista, taimat ,... es demani de Roma l’excomunicació, i en endavant se’ls consideri – com de fet son – una església separada.
Només aleshores serà possible començar de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada