Una nena – bonica i entremaliada, com son sempre en les històries- passeja pel parc, prop del bosc, i s’adona que al mig del prat rellueix un objecte per causa dels raigs del sol matiner.
S’aproxima encuriosida pel reflex lluminós i troba enmig de la gespa verda la figura d’un pallasso de plata.
En agafar-lo sent una escalfor ,com si una mà amiga afectuosament estrenyés la seva.
La figura és feta de plata polida i brillant, a la cara llueix en el lloc del nas un robí de grans dimensions que mig tapa uns llavis distesos per un somrís amable.
¾ Nena, amiga meva, protegeix-me que em volen fer mal- crida amb veu planyívola la figura de pallasso.
¾ Qui?- respon sorpresa la nena.
¾ Uns dolents que em volen prendre el nas.
¾ Oh! Tan bonic que et queda aquest vermell.
¾ Si és molt maco però que faria jo si me’l prenguéssim. Tot canviaria a la meva vida. Primer, no em podria mocar. Segon, no podria respirar normalment, a més i molt important la meva companya no em podria acariciar la punta vermella. I que seria de mi, sense les carícies en el meu nas no podria complir els desitjos de la gent que m’estima.
Unes ombres silencioses es mouen voltant pels arbres de l’entorn del prat. El pallasset s’estremeix i crida espaordit.
¾ Nena! Ajuda’m! Tapa’m! Amaga’m!
La nena agafa unes branques i fulles d’uns matolls propers. Al fer-ho s’esgarrinxa la pell amb una gavarrera. Malgrat tot, amb les branques i les fulles cobreix l’objecte i premem-lo contra el pit marxa tranquil·lament cap el poble.
Les ombres fosques no s’acosten, continuen buscant pel prat i el bosc, i la nena fa el camí fins a casa seva sense perill, aparentant que porta un ram de flors boscanes a la seva mare.
Una de les esgarrinxades provocades per les espines de la gavarrera, sagna i es barreja amb les fulles embrutant-les. Mira dins del ram i veu que el pallasso també és brut de sang, però somriu.
¾ Amiga, tu si que veritablement ets una amiga, disposada fins al sacrifici per un amic- Bufa suament damunt la ferida que deixa de sagnar- Diguem que desitges?
¾ Un bon amic- contesta la nena.
¾ Puc donar-te riqueses, puc fer-te una casa nova, puc aconseguir tot el que desitges, però un bon amic ho has de trobar tota sola i treballar tots dos per què aquesta amistat sigui vertadera i ferma. Només et donaré un consell mireu-vos sempre als ulls i sense fer cas a ningú, amb la veritat i la confiança per davant, comenceu un bon camí.
QUI TÉ UN BON AMIC, SENSE INTERESSOS DE CAP MENA , TÉ EL TRESOR MÉS APRECIAT. I HA DE LLUITAR PERQUÈ LA RELACIÓ PERDURI EN EL TEMPS.
Miquel Pujol Mur
Berga, 5 febrer 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada