Segons explicaven els diaris – també podia accedir a les hemeroteques digitals – el fred havia ‘literalment fer morir’ més d’un miler de persones als estats membres de l’ aleshores Comunitat Econòmica Europea. A Espanya, no s’havia registrat cap defunció relacionada amb la fredorada, no tant sols pel que feia als habitants de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó – i això és del tot miraculós – ni un sol dels milions de pollastres de granja s’havia perdut.
Com em temia la comprovació de les dades dels registres de defunció venia a confirmar justament tot el contrari :
L’ any 2011 a Catalunya hi havia un total de 7.539.618 habitants.
L’esperança de vida era pels homes de 78,90 anys de 84,80 per les dones.
El nombre de persones entre 60 i 79 anys era de 1.269.006.
I el de persones de més de 80 de 387.762.
Les malalties – de tota mena – , agreujades per les limitacions econòmiques imposades al dret ‘universal’ a la salut, els accidents de treball, en creixement exponencial des de la introducció dels ‘mals usos’ per les Lleis de Reforma del Mercat de Treball; els accidents de tràfic, malgrat el declivi evident del transport motoritzat – es tornaven a veure carros i besties de tir pels carrers -, havien elevat la taxa de mortalitat fins quasi al 10 % l’any 2015.
Les dades que recollien també una reducció constant de la població en una taxa de més del 2% anual des de l’any 2010, eren però d’una claredat esfereïdora que tossudament afirmava la naturalesa mendaç dels nostres politics :
Els registres de defuncions de l’any 2.010 donaven una mitjana que superava lleugerament el 6% de la població
L’any 2011 amb un nombre de 7.539.618 la mitjana s’havia elevat fins al 8%
L’any 2012 implementades ja la major de ‘reformes’ s’apropava al 7%
l’any 2013 es recuperava el percentatge record del 8%
l’any 2014 s’assolia el 9%
l’any 2015 continuant amb la progressió s’arribava al 10%
l’escletxa temporal començava a tancar-se quan prenia les darreres dates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada