Volia recollir imatges de Sant Joan Sesrovires, citada breument i de forma errònia per l’enciclopèdia de Barcelona, pomposament dita ‘ La Gran’.
La informació de la pàgina web de l’Ajuntament afirma que l' edifici que ens ha arribat és del segle XII, però que existiria ja l'any 917 – llevat d’aquesta afirmació, no hi ha cap dada que permeti sostenir-la - . El primer esment documental on clarament es parla de l'església de Sant Joan Sesrovires data de l'any 1325, en la concessió de sepultura atorgada pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats des del segle XIII. Sembla que els feligresos de Sant Joan es negaven a pujar a l'església de Sant Pere del castell de Subirats a escoltar la missa en les festivitats, tal i com era costum. Berenguer de Corbins, per tal de solucionar aquesta situació hi fundà un benefici per a l'església de Sant Joan en honor de Sant Jaume i manà construir una capella amb altar per a la veneració del sant. El bisbe Font, com a recompensa, li va concedir el dret a sepultura l'any 1325. Això sembla versemblant , tant com l’existència de roures en indret que donarien lloc al topònim.
En una visita pastoral de 1414, es diu que mai no hi ha hagut a l'església les fonts baptismals ni la sagristia; en canvi es notifica la presència del sagrari. Pocs anys més tard, el 1438, el sagrari es retira, ja que no hi viu cap prevere.
Del període de domini dels Gralla, i més tard dels Gralla Desplà ni un mot, com tampoc dels posteriors propietaris.
El silenci documental entre els anys 1.428 i el 1.930, el trobem increïble, màxim quan el topònim conserva l’article salat SES, propi de la nostra llengua abans del genocidi de 1.714, i que més enllà de la toponímia es conserva encara a Ses Illes [ Mallorca, Menorca,Eivissa, Cabrera i Formentera ] i en alguns indrets de la costa de Girona, possiblement per la relació que mantenien amb els pescadors illencs. M’agradaria tenir noticies d’aquells segles, sou pregats de fer-me-les saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'any 1930, la rectoria es trobava en un estat ruïnós, el que provocà que el rector s'instal•lés a la Casa-Palau dels Gralla, coneguda ara – no entenem perquè – com Torre-ramona, això ens diu :
a) Hi havia una rectoria abans de 1.930. Des de quin segle ?.
b) En quina data entre 1.428 i el 1930, Sant Joan Sesrovires té rector ?.
Sembla que abans de l’esclat de la Guerra Civil Sant Joan va perdre les seves funcions parroquials, tot i que va seguir essent sufragània de Sant Pere del castell de Subirats. Quan es va restaurar l'església castellera, Sant Joan perdé aquest privilegi, i ara resta tancada gairebé tot l'any.
En relació a l’edifici trobem : església d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una cornisa motllurada. La capçalera, a llevant, presenta un absis semicircular, lleugerament atalussat, amb una finestra al centre d'una sola esqueixada, paredada. L'absis està precedit per un tram presbiterial; tot aquest sector de l'edifici presenta, sobre el parament original, un segon tram arrebossat que suporta la teulada, i que presenta tres finestres molt estretes a mode d'espitlleres.
A la façana nord s'obre la porta d'accés al temple, en arc de mig punt, prop de l'angle sud-oest. A la façana sud es pot observar una finestra, reformada. Aquesta façana queda tancada pel baluard del cementiri.
A la façana oest es pot observar un ull de bou, també molt alterat, sota del campanar d'espadanya de dos ulls, que corona aquesta façana. Darrere de l'espadanya s'ha construït més modernament una teulada que permet accedir al campanar.
El campanar, que fa 10 metres d'alçada, té una campana de 25 centimentres, que no presenta cap inscripció.
L'edifici va quedar molt reformat amb l'afegitó d'una capella a l'angle nord-est, així com amb el sobrealçament de tota l'església, i la decoració interior, que amaga l'original, de la qual tan sols es veu la motllura, de quart de volta d'esfera, que formava el ràfec primigeni de la coberta de l'absis, i part dels paraments exteriors, on s'observa un parament de carreus irregulars, ben disposats, amb filades verticals i juntes encintades, que confereixen a l'edifici un aspecte de grans proporcions, però de tecnologia i detalls arcaïtzants. Al fons de la nau hi ha el cor, amb una escala de cargol al lateral.
No hi cap en relació al sobrealçament, ni a l’afegitó d’una capella, cap referència al moment històric en que es dugueren a terme. Per descomptat això succeí en el període del ‘ silenci documental’ entre 1.428 i el 1930.
A l’ombra del campanar de l’antiga parròquia de Sant Joan Sesrovires hi ha un petit fossar. S’hi veuen molt dels cognoms que han esdevingut ‘marca’ en aquest món del Cava Català que sortosament s’eixampla any rere any, malgrat els nostres mal veïns. Actualment només s'hi enterren els veïns de Sant Joan.
El paisatge que veiem a dia d’avui des del campanar , carreteres, autopistes, vies de tren,... res té a veure amb el que donava nom a la contrada, el Penedès ha perdut una bona part de les seves millors terres, en nom del ‘ progrés ‘. Per la intercessió de l’Apòstol Sant Joan , aixeco al bon Déu la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada