SANTA MAGDALENA DE RUPIT. LES GUILLERIES. OSONA

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, em feien arribar en aquesta ocasió una imatge de Santa Magdalena de Rupit, La notícia més antiga que se’n troba és de 1660, i tant l’advocació de l’esglesiola, com la mateixa edificació, tenen una clara relació amb el convuls devenir polític del Regne d’Espanya: Carles II , Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg, atorgava l’any 1681 el títol i la dignitat de marques de Rupit, a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils.

L’ermita dedicada a Santa Magdalena ( la Madeleine ) está situada a la banda del migdia del poble de Rupit, sobre un pujol rocós visible des del poble, i mig envoltada pel riu que passa enmig del profund barranc obert a la roca que la separa de la població.

Ens expliquen que el seu interior recorda , el de les capelles romàniques malgrat tenim constància d’haver estat construïda al segle XVII. Té un petit altar de pedra a l'absis frontal, i a la part de ponent té adossada una capelleta en forma d'absis amb una tomba oberta a la roca, en el seu centre.

Es de fàcil i senzill accés per un corriol que surt abans d'entrar a la plaça a l'esquerra , desviant-se a la dreta un xic més avall, en direcció al riu que creuarem pel pont medieval de Can Badaire.

Quan a la toponímia de Pruit trobem :

PRUIT topon.

Municipi format d'una partida de masies dins la comarca de les Guilleries.

Etimologia,; incerta. Coromines DECast, iii, 898, considera probable que vingui del llatí prōdĭtum, ‘aparegut a la vista’, relacionant Pruit amb el gallec-asturià pruida, «paso de montaña por donde traspone el caminante». El mateix Coromines fa notar que dels diversos caserius que formen el municipi de Pruit, el més important (El Coll de Pruit)«se encuentra precisamente en lo alto de la sierra que separa las comarcas de Vic y Olot, y en el lugar por donde traspone el camino real que unía las dos ciudades».

Més dubtes genera als experts. RUPIT (escrit també ropit). m.

Etimologia.: pres del llatí rŭbipĕctus, ‘pit vermell’.

Loc.—a) Magre com un rupit: es diu d'una persona molt magra.—b) Pobre com un rupit, o Més pobre que un rupit: es diu d'una persona molt pobra.
Refr.
—«Amb un rupit, agafen grua»: significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants.
Refr.—a) «A Rupit, molta gana i poc delit».—b) «A Rupit, ben pagat i mal servit». (Són proverbis satírics usuals en els pobles veïns de Rupit).

Se’n defensa també la procedència del llatí rúpes /rúpeus , de roca, de pedra, però també en sentit figurat, lloc erm, sense vida.

Ah!, Etimològicament el nom de la comarca natural, les Guilleries , és un derivat de guilla.( Guineu, animal mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes)