El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç amb imatges i dades de l’església del nucli de la
Salvetat de Jafre a la comarca de l’Empordà jussà, advocada a Sant Antoni, pensem que per les dates en que s’aixecava, segles: XV - XVI // XVII, el sant patró devia ser, Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua
1231), en demanarem però, confirmació d’aquesta advocació alCentre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín). La laïcitat generada com a resposta/rebuig al comportament de la
jerarquia catòlica abans i durant la dictadura franquista – dissortadament avui
hi ha encara prelats que NO viuen el missatge de Crist - ha comportat un empobriment cultural de
proporcions gegantines.
El terme SALVETAT és sinònim de SAGRERA/CELLERA com explica l’Antoni Egea Codina (Girona, 1957) en el seu
blog
http://antoniegea.blogspot.com/2010/12/salvetats-i-hospitals-lemporda-medieval.html
La referència més antiga és de l’any
1248.
Havien visitat Jafre l’any 2016 amb el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç
Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 ) , i enre d’altres documentàvem
:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/santuari-de-la-mare-de-deu-de-gracia-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-marti-de-jafre-lempordanet-girona.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de-jafre.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/la-capella-del-sant-crist-absent-de.html
De la capella de Sant Antoni , pensem que de Pàdua ens diu Patrimoni Gencat ;la capella de Sant Antoni, al veïnat
de la Salvetat, sobre el marge esquerre del riu Ter, ja existia l'any 1637.
El 1656 fou robada la seva campana per les tropes franceses que acampaven a
la rodalia, està clar que la SALVETAT, com
la SAGRERA/CELLERA , reconeixen un dret de protección que cedia davant
les armes, aleshores, ara i en el futur, dissortadament. Les
esglésies originàriament eren els “ castells del pobres”, i el clergat actuava
com un contrapoder davant l’absolutisme , cal recordar aquí la formulació del “dret
natural” que establia límits, si més no “morals” als sàtrapes.
Al frontis, porta amb llinda rectangular, un petit òcul i al cim una
espadanya d'un arc.
La coberta és d'embigat. Hi ha un arc diafragmàtic -en funció d'arc
triomfal- apuntat que arrenca de mènsules en secció de bisell. Dos esglaons
eleven el sòl del presbiteri.
La construcció és de pedres petites,
sense treballar, lligades amb morter, però a la part inferior dels murs
observables, apareix un altre tipus de parament, de carreus bastaments
escairats, que s'afileren, el qual sembla pertànyer a època anterior a la resta
de l'edifici.
Quan al topònim Jafre, etimològicament és probablement una variant del nom
personal Jofre, d'origen germànic. Res a veure dons, amb Jafra topònim d’origen àrab amb el
significat ‘fondalada, tàlveg, forat’
Jafre, té moltes mes coses dignes d’admiració;
https://www2.udg.edu/Portals/80/pedresE.pdf
Ahir durant la Marató per aconseguir recursos per combatré la Covid.19 –
que únicament s’ha dut a terme a Catalunya – recordava a la Maria Mercè Marçal i Serra, més coneguda
com a Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de
1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998), que ens deixava un preciós llegat « A
l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació
oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel ».
Que Sant Antoni, tant l’Abat com el de Pàdua, intercedeixin davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones
grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica.
El patrimoni descurat, ensulsiat i/o malmès de Catalunya us desitja un BON NADAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada