L’Antoni Martínez Miró publica fotografies de l’església parroquial del veïnat
de Sant Tomàs de Fluvià, de la que
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici
romànic del segle XI, bastit sobre les restes de construccions anteriors,
probablement dels segles VII i VIII.
Va formar part del monestir benedictí fundat pels monjos de Sant Víctor de
Marsella vers l'any 1070.
Malgrat haver-se destruït el seu arxiu parroquial el 1936, se sap que va
deixar de dependre de Marsella durant el segle XV, i que a partir dels segles
XVI i XVII va ser regit per eclesiàstics de la diòcesi de Girona.
Fins l'any 1789 en què va ser convertida en parròquia, l'església depenia
de la de Sant Martí de Canyà.
L'any 1835, com a conseqüència de la
desamortització, el priorat de Sant Tomàs de Fluvià va ser extingit
definitivament.
Durant les obres de consolidació de la coberta del temple, el 1982, es va
descobrir un conjunt de pintures murals romàniques de gran interès, a l'absis
hi trobem la figura del Senyor en Majestat dins d'una mandorla i rodejat pel
tetramorf i àngels. Si seguim la descripció pel costat nord veurem l'entrada a
Jerusalem, a sobre de la qual hi ha representat el Sant Sopar, i a continuació
l'empresonament de Crist, apareix com Sant Pere talla una orella a Malcus i
després la figura de Jesús qui el cura, mentre un soldat li agafa l'altra braç.
La següent escena és la Crucifixió. l'últim tema és de les tres Maries davant
del sepulcre.
A l'interior de l’església es conserva una pica baptismal d'època romànica.
Cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada