dilluns, 28 de desembre del 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLAR DE TOST , ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA I SANT MARTI DE TOURS – NO PER ALGUNS - RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.


En aquesta ocasió publica una fotografia de l’esglesia de Castellar del Tost, advocada a Sant Joan  Baptista , i Sant Martí , malgrat sembla que no hi ha acord en la doble advocació:




http://salvem-tost.blogspot.com/2011/01/l-esglesia-de-st-joan-baptista-de.html


 


L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983


Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


Originàriament, d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral del castell de Castellar.


Actualment, el creixement de la superfície ocupada per la població cap a migdia ha acabat per situar l'església al centre del nucli de Castellar.


Patrimoni Gencat diu que es tracta d'una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta amb volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un arc faixó que es perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció rectangular adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau. Als peus de l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici. L'àmbit presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació a la resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que dóna accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de guix, al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és més gran que les laterals. L'altar és construït amb un pilar quadrangular de llosa amb una ara que és una gran llosa pràcticament sense desbastar. Al mur de ponent s'hi obren tres fornícules que acullen tres imatges de guix.

 

S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un carreu amb la data 1881 i per sobre un ull de bou.

 

La façana culmina amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de bronze. La coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra vista, a base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.

 

El conjunt presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al centre de la façana s'obre una finestra quadrangular.

 

A la banda de ponent s'adossa una altra edificació (amb traces d'arcs tapiats) que segurament formava part de l'antiga muralla de Castellar.


L’Enciclopèdia Catalana pública una fotografia que malgrat el peu informatiu  “El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí”,  res té a veure amb la que retratava el Jordi Vila Juncá.



https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0067081.xml


Quan al topònim TOST el dicciionari català valenvia balear recull, d’ etimologia   incerta.

 Potser aplicació onomàstica del tost del llatí tŏstum, ‘torrat’, que en el llatí vulgar i en el romànic primitiu prengué el significat demassa cuit’, ‘cuit massa de pressa’, fet de pressa’ (cf. el fr. tôt i l'it. tosto, que representen la mateixa evolució semàntica que el tost català).En aquest cas, sembla que caldria admetre que s'anomenà tost el riu per esser de curs ràpid o la muntanya per esser molt rosta, i que el nom de poble vindria de l'hidrònim o del nom orogràfic; com a cognom, Tost podria venir del topònim o bé esser simple aplicació personal del tŏstum llatí en el sentit de ‘torrat’ o de ‘ràpid, veloç’.


Que Sant Joan Baptista, Sant Martí  de Tours, i tot l’estol celestial   intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les personesgrans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i  aquells que no tenen unabona situació econòmica.


Que aturi les ànsies assassines dels “armats” , i  prengui bona nota  de les seves dades , i de les dels seus “còmplices”  que davant d’aquest fet tant i tant greu continuen aplicant  el “laissez faire, laissez passer"


Amén! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada