El Jordi Vila
Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell
sobirà i les comarques confrontades.
En aquesta ocasió
publica una fotografia de l’esglesia de Castellar del Tost, advocada a Sant
Joan Baptista , i Sant Martí , malgrat sembla
que no hi ha acord en la doble advocació:
http://salvem-tost.blogspot.com/2011/01/l-esglesia-de-st-joan-baptista-de.html
L’havia fotografiat
. A.Moras l’any 1983
Hem demanat a
Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Originàriament,
d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral
del castell de Castellar.
Actualment, el
creixement de la superfície ocupada per la població cap a migdia ha acabat per
situar l'església al centre del nucli de Castellar.
Patrimoni Gencat
diu que es tracta d'una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada
a ponent i coberta amb volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un
arc faixó que es perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció
rectangular adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris
motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau. Als peus de
l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a
través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici.
L'àmbit presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació
a la resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que
dóna accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de
guix, al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és
més gran que les laterals. L'altar és construït amb un pilar quadrangular de
llosa amb una ara que és una gran llosa pràcticament sense desbastar. Al mur de
ponent s'hi obren tres fornícules que acullen tres imatges de guix.
S'accedeix a
l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de
guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un
carreu amb la data 1881 i per sobre un ull de bou.
La façana culmina
amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de bronze. La
coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra vista, a
base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.
El conjunt
presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta
trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es
comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al
centre de la façana s'obre una finestra quadrangular.
A la banda de
ponent s'adossa una altra edificació (amb traces d'arcs tapiats) que segurament
formava part de l'antiga muralla de Castellar.
L’Enciclopèdia
Catalana pública una fotografia que malgrat el peu informatiu “El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes
del castell de Tost, i l’església de Sant Martí”, res té a veure amb la que retratava el Jordi
Vila Juncá.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0067081.xml
Quan al topònim TOST el dicciionari català valenvia balear recull, d’
etimologia incerta.
Potser aplicació onomàstica
del tost del llatí
tŏstum, ‘torrat’, que en el llatí vulgar i en el romànic primitiu prengué
el significat de ‘massa cuit’, ‘cuit massa de pressa’, ‘fet de pressa’
(cf. el fr. tôt i l'it. tosto, que representen la mateixa evolució semàntica
que el tost català).En aquest cas, sembla que caldria admetre que
s'anomenà tost el riu per esser de curs ràpid o la muntanya per esser molt rosta, i que el nom de poble vindria de l'hidrònim o del nom
orogràfic; com a cognom, Tost podria venir del topònim o bé
esser simple aplicació personal del tŏstum llatí en el sentit de
‘torrat’ o de ‘ràpid, veloç’.
Que Sant Joan
Baptista, Sant Martí de Tours, i tot l’estol
celestial intercedeixin davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les personesgrans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i aquells que no tenen unabona situació econòmica.
Que aturi les ànsies
assassines dels “armats” , i prengui
bona nota de les seves dades , i de les
dels seus “còmplices” que davant d’aquest
fet tant i tant greu continuen aplicant
el “laissez faire, laissez passer"
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada