El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell
sobirà i les comarques confrontades.
En aquesta ocasió publica una fotografia de l’església de Sant Martí d’Albet,
al terme de Montferrer i Castellbò, en la que apareix possiblement, la porta tapiada original.
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1985
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Patrimoni Gencat explica que Sant
Martí d’Albet havia estat un monestir ja
ruïnós el 914, i qualifica l’actual
església com “edifici tardà” . D'una nau rectangular acabada
exteriorment amb forma arrodonida. Cobert amb volta de canó.
Construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.
Situada a un altar, talla policromada barroca de Sant Martí del segle XVII.
Església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que
arrenca dels murs de la nau sense plec absidial ni solució de continuïtat de
cap mena.
A l'interior, la nau està coberta per una volta en arc escarser, i el
presbiteri, més estret que la nau i obert a aquesta a través d'un arc de mig
punt, està cobert per una volta de canó. El presbiteri presenta un fris
motllurat de guix a l'arrencada de la volta i uns angelots en relleu també de
guix com a motiu ornamental. Al mur nord de la nau s'obre una capella en arc de
mig punt, que presenta una coberta en volta de canó i que és evident en planta,
de manera que la capçalera té més amplària que la resta de l'església i la
línia de la façana nord queda migpartida per un entrant que es correspon amb
aquesta capella. L'interior de la nau presenta també un cor de fusta en alt als
peus.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
La porta d'accés al temple es troba al mur nord, prop de la cantonada
nord-oest, és en arc de mig punt i és contornejada per una motllura de secció
rectangular, pintada de blanc, a la qual s'hi accedeix a través d'una
escalinata de pedra de cinc graons. La motllura de la porta d'accés contrasta
vivament amb els foscos paraments de pedra vista, de pedra de pissarra
disposada toscament fent filades i, pel que fa al mur nord i a la capçalera,
sense cap mena d'articulació murària -a excepció de la porta- atesa la manca
d'altres obertures i d'ornamentació arquitectònica. Aquest parament presenta
traces d'haver-hi hagut estructures adossades, com ara un pòrtic a la porta
principal i una altra estructura indefinida al mur occidental, actualment
desaparegudes. Al mur de migdia, hi ha una porta actualment tapiada, també
contornejada per una motllura arrebossada, de forma similar a l'actual porta
d'accés. També hi ha dues finestres espitllerades, situades a diferents alçades
de la meitat est d'aquest mur, i dues finestres més de forma quadrangular,
ubicades just a sota del ràfec de la coberta, en un espai que ha estat
visiblement sobrealçat en un moment de reforma més o menys recent del temple.
La coberta exterior del temple és un llosat de doble vessant, coronada per
un campanar d'espadanya d'un sol ull arrebossat, que es troba al capdamunt de
la capçalera del temple.
Tot plegat ens presenta un temple de cronologia incerta, tot i que
possiblement s'hauria de situar la seva construcció en els darrers segles de
l'edat moderna, o bé al segle XIX, molt fidel a les formes constructives
tradicionals de l'entorn immediat de la vall.
Quan al topònim, ALBET és un diminutiu etimològicament derivat del llatí
albus, ‘blanc’.
Que Sant Martí, que es partia la capa amb els més desvalguts intercedeix
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els
malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada