dilluns, 28 de desembre del 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ALBET ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.

 

En aquesta ocasió publica una fotografia de l’església de Sant Martí d’Albet, al terme de Montferrer i Castellbò, en la que apareix  possiblement, la porta tapiada original.





L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1985

 

 


 

Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


Patrimoni Gencat explica que  Sant Martí d’Albet havia estat un  monestir ja ruïnós el 914, i qualifica l’actual  església com “edifici tardà” . D'una nau rectangular acabada exteriorment amb forma arrodonida. Cobert amb volta de canó.

 

Construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.

 

Situada a un altar, talla policromada barroca de Sant Martí del segle XVII.

 

Església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que arrenca dels murs de la nau sense plec absidial ni solució de continuïtat de cap mena.

 

A l'interior, la nau està coberta per una volta en arc escarser, i el presbiteri, més estret que la nau i obert a aquesta a través d'un arc de mig punt, està cobert per una volta de canó. El presbiteri presenta un fris motllurat de guix a l'arrencada de la volta i uns angelots en relleu també de guix com a motiu ornamental. Al mur nord de la nau s'obre una capella en arc de mig punt, que presenta una coberta en volta de canó i que és evident en planta, de manera que la capçalera té més amplària que la resta de l'església i la línia de la façana nord queda migpartida per un entrant que es correspon amb aquesta capella. L'interior de la nau presenta també un cor de fusta en alt als peus.




Fotografia. Jordi Contijoch Boada.


La porta d'accés al temple es troba al mur nord, prop de la cantonada nord-oest, és en arc de mig punt i és contornejada per una motllura de secció rectangular, pintada de blanc, a la qual s'hi accedeix a través d'una escalinata de pedra de cinc graons. La motllura de la porta d'accés contrasta vivament amb els foscos paraments de pedra vista, de pedra de pissarra disposada toscament fent filades i, pel que fa al mur nord i a la capçalera, sense cap mena d'articulació murària -a excepció de la porta- atesa la manca d'altres obertures i d'ornamentació arquitectònica. Aquest parament presenta traces d'haver-hi hagut estructures adossades, com ara un pòrtic a la porta principal i una altra estructura indefinida al mur occidental, actualment desaparegudes. Al mur de migdia, hi ha una porta actualment tapiada, també contornejada per una motllura arrebossada, de forma similar a l'actual porta d'accés. També hi ha dues finestres espitllerades, situades a diferents alçades de la meitat est d'aquest mur, i dues finestres més de forma quadrangular, ubicades just a sota del ràfec de la coberta, en un espai que ha estat visiblement sobrealçat en un moment de reforma més o menys recent del temple.

 

La coberta exterior del temple és un llosat de doble vessant, coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull arrebossat, que es troba al capdamunt de la capçalera del temple.

 

Tot plegat ens presenta un temple de cronologia incerta, tot i que possiblement s'hauria de situar la seva construcció en els darrers segles de l'edat moderna, o bé al segle XIX, molt fidel a les formes constructives tradicionals de l'entorn immediat de la vall.


Quan al topònim, ALBET és un diminutiu etimològicament derivat del llatí albus, ‘blanc’.




Que Sant Martí, que es  partia la capa amb els més desvalguts  intercedeix  davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada