Llegia, el Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural
d’Interès Nacional
Patrimoni Gencat ens diu de l'església de Sant Esteve que es troba al costat sud-est de la població
de Guils de Cerdanya, amb el clos del cementiri al costat sud.
És un edifici d'una nau i absis semicircular amb volta ametllada, construït
amb carreus ben tallats. L'absis és decorat exteriorment per semicolumnes
adossades que sostenen un fris dentat sobre mènsules figurades. La finestra
presenta decoració d'esferes als brancals i les dovelles. La nau, que és
coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, potser d'època posterior a
l'obra del segle XII, té adossades dues capelles laterals a manera de
transsepte. Entre el braç de migdia i la capçalera té adossat el cos de la
sagristia que amaga tres quartes parts del semicercle de l'absis. Al mur de
migdia, coronat també per un fris amb mènsules figurades, destaca el portal, en
un cos sobresortint, format per arquivoltes en degradació i sis columnes amb
capitells esculpits. Resten indicis de l'existència d'un porxo. La façana de
ponent és culminada per una espadanya, molt desproporcionada i d'època més
tardana, formada per un pis de dues obertures i encara una altra obertura
superior al centre.
El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del
Prado de Madrid.
Quan al topònim la Nomenclàtor
oficial de toponímia major de Catalunya ens diuen ; Guils, en la documentació antiga
Eguils (Segle IX), d’origen incert,
potser prové del llatí EQUILES ‘estables de cavalls’; Cerdanya, determinatiu
comarcal.
El diccionari català valencià balear ens diu, Guils, d‘etimologia incerta, en l'Acta de consagració
de la Seu d'Urgell (a. 819), apareix escrit Eguils; en un document de l'any
1011 es troba la forma Enguils (Alsius Nomencl. 241). Montoliu Noms fluv. 21
proposà l'ètim llatí *aquiles, derivat de aqua; Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 17
proposa amb reserves l'origen llatí a base de equiles, ‘estables de cavalls’;
Griera ha proposat després (BDC, xviii, 423) el llatí aqua levi, hipòtesi que
resulta inadmissible per raons fonètiques elementals.
Si podeu accedir al diccionari filològic o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan
Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2
de gener de 1997), ens expliqueu la seva proposta.
El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del Prado
de Madrid.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0714801.xml
Que el protomàrtir Sant Esteve , intercedeixi davant l’Altíssim perquè
s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts
crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica, i que dissortadament son avui
els Sants Innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada