El sr, google – m’agrada pensar en que hi ha persones al darrera d’aquest acrònim
– em deia que el títols han de ser curts, “ bona brevis”, intueixo però, que hi ha un error en l’adscripció
que fa l’ANTONI SÀBAT AGUILERA de la imatge desapareguda de la Mare de Deu de
la Devesa al terme de Castellfollit de la Roca.
http://amgpopn.blogspot.com/2016/12/mare-de-deu-de-la-devesa-castellfollit.html
Les dades relatives a aquest Santuari, son força coincidents a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10063
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3240/
Petit edifici d’origen romànic, de planta rectangular i una sola nau. El
seu absis és semicircular i la porta d’entrada hi trobem una arquivolta amb
relleu.
Ha estat reformada en moltes ocasions. La modificació més important fou
feta l’any 1540.
No tornem a tenir notícies de l’ermita fins a l’any 1344, quan es produí un
conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont,
amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de
l’esmentada capella i els seus béns. Aquest conflicte comportà que s’encomanés
al prevere Pere Pasqual el govern de la capella, atès que els laics tenien
prohibit governar esglésies. Tanmateix, alguns anys després (1369), davant la manca
d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confià a
Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i
solitud de la zona. L’any 1540, es realitzà una ampliació de la nau de l’església,
fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment, en una data
indeterminada a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana
de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar
d’espadanya. Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals segle XIX i
fou aterrat poc després.
El conflicte bèl·lic que s’inicia amb l’alçament armat dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÑITIM i DEMOCRÀTIC
de la II República ), afectà al
santuari, com dissortadament succeïa en tants altres edificis religiosos del
nostre país.
Aquí concretament comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica
que representava la verge Maria amb el nen Jesús, que pensem és la que publica l’ANTONI
SÀBAT AGUILERA.
Un cop assolida la victòria militar la dictadura destinava de forma
preferent – per davant d’altres necessitats, com la sanitat , l’educació...- recursos per refer els estralls que la seva
ignominiosa acció comportava en el patrimoni religiós , i als anys quaranta Narcís
Salgueda i Pascual (Olot, 1903, 1965) en feia una rèplica.
Us deixo uns interessantíssims enllaços
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/08/goigs-la-mare-de-deu-de-la-devesa.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1700/1740_MDDevesa/MDDevesa.htm
Que la Mare de Déu de la Devesa, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malats crònics,
els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i amb tots els que viuen o pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada