El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’església parroquial de Gréixer
advocada a Sant Climent, la població apareix esmentada a l'acta de consagració
de la catedral d'Urgell de l'any 819, document que es considera escrit a finals
del segle X. El 20 d'abril del 888, el comte Guifré, al construir el cenobi de
Santa Maria de Ripoll, va fer donació al mateix del poble i església de
Gréixer.
A la fi del segle XII, costa que el clergue de Gréixer hagué de pagar un
rescat de 20 sous als càtars d'Arnau de Castellbó i del comte de Foix, cosa que
vol dir que Gréixer fou visitat per les seves hosts.
El poble de Gréixer fou cremat per G. Blanc. R. De Sant Sadurí i G.
D'aragall i alguns altres cavallers vers el 1261. R. De Pompeia, veguer de la
Cerdanya i el Conflent, absolgué als incendiaris el mes de febrer del 1261. Per
anys que passi no entendrem mai aquest “mal
costum” de citar amb les inicials del nom, que identifiquem com un dels signes
de la ‘inercia perniciosa” que la dictadura franquista inoculava al cos social,
i que sens dubte és més contagiós que la Covid,19
Possiblement l'església també patí aquesta crema.
L'església fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona que
inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya entre el 1312 i el 1314.
Actualment és sufragània d'All.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=16623&consulta=MCUyKzQzMTQ4MiU=&codi=7724
L'edifici és compost d'una nau rectangular capçada per un absis trapezial,
amb una sagristia adossada al costat de migdia i un campanaret de torre, tot
construït amb pedra esquistosa fosca, disposada en filades horitzontals i
irregulars. No hi ha cap altra finestra que un ull de bou al frontispici i una
petita obertura a la sagristia. No es veuen, de for estant, panys de paret
apedaçats o diferents de la resta de l'edifici, la qual cosa dóna una sensació
força unitària. El parament interior de les parets de la nau és atalussat i la
cobertura és una estructura de fusta, amb lloses de llicorella damunt. Es pot
dir que l'església actual és el resultat de diverses reformes de diferents
èpoques.
Les mides i proporcions de l'església corresponen amb les construccions
alt-medievals locals. El gruix de les parets, la porta a migjorn i la seva
situació amb relació a la longitud de la nau, els bancs laterals per seure la
gent i, finalment, la mateixa porta amb escultures són indicis de la manera
romànica de construir. L'absis actual deu ser una modificació relativament
moderna, de la mateix època de la sagristia i de la torre campanar.
La porta és coronada per un petit arc de mig punt de pedra picada amb
l'aresta aixamfranada i amb uns petits relleus. Aquest arc sembla que
originàriament era compost per quatre dovelles estretes i corbades, de pedra
vermellenc, però en el lloc corresponent a la segona ara n'hi ha dues de més
curtes de pedra de color clar. Les portes són subjectades per una polleguera i
un ganxo de pedra a la part superior, on encaixen i giren els banyots dels
batents de fusta, que encara conserven tres ferramentes originals, no
acanalades.
El més destacat de l'edifici des del punt de vista de la decoració
escultòrica és la porta romànica, estreta, situada a migdia, de marbre
d'Isòvol, amb un arc de mig punt que té una motllura còncava adornada amb caps,
alguns amb barba, i una sèrie de boles. La primera dovella de l'esquerra conté
un cap barbut, posat longitudinalment segons la circumferència, i una mitja
bola. Cadascuna de les dovelles curtes que hi ha a continuació mostren un capet
amb abundosa cabellera, baba i bigoti, posats en el sentit de la circumferència
però en alternança. Els dos caps de la tercera dovella estan disposats
radialment , de manera que unes cares són més amples que les altres. A l'última
dovella hi ha dues mitges boles, i així mateix a les impostes. Un dels caps
porta banyes i treu la llengua i possiblement vol representar el dimoni.
Un antependi amb el pantocràtor al centre procedent d'aquesta església es
conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen la seva
visita :
http://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/10/sant-climent-de-greixer-ger-baixa.html
El Jordi Vila Juncá té publicades una magnifica col·lecció de fotografies
del patrimoni immoble d’Andorra, ates però, l’amenaça formulada des de l’àmbitmilitar, i assumint que estem entre el 26.000.000 milions de candidats a serpassats per les armes, donem prioritat al Patrimoni Cultural català, que des de
fa anys, ja pateix la incúria de les administracions públiques del REINO DE
ESPAÑA.
Tot el nostre suport als cerdans que
pateixen l’abandó econòmic i sanitari en aquesta tràgica conjuntura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada