El Joan Dalmau Juscafresa m’envia regularment enllaços, imatges i/o dades
perquè l’empresonament comarcal se’m faci més
suportable, a ell, i a tants altres amics, els agraeixo aquesta
delicadesa.
De l’ ERMITA DE SANT ESTEVE, A la vall de Ruàs, Els Molins, al terme de Calonge i Sant Antoni, a la comarca de l’Empordanet
com la denominava un dels seus fills més eximis, Josep Pla i Casadevall
(Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981). En ocasions em
refereixo a la comarca com l’Empordà jussà.
La Maria Mercè Pibernat i Domènech, la retratava l’any 1987, i
precisava; la desaparició de la portalada és recent,
conseqüència de l'espoli a que estan sotmeses les construccions allunyades dels
nuclis habitats, ja que en una fotografia de l'any 1980 resta encara intacta.
De l’ermita de Sant Esteve, ens diu
Patrimoni Gencat; Està situada sobre un petit promontori, proper als masos Artigues
i Rosselló, voltat de boscos de sureres.
La petita construcció de planta rectangular, sense absis destacat, tenia
una teulada a dues vessants sostinguda per embigat de fusta avui inexistent.
Només resten 3 de les parets, de parament de pedres sense treballar travades
amb argamassa, ja que la façana ha estat derruïda per aprofitar les pedres de
la llinda, d'arc rebaixat, i els brancals de carreus ben escairats. Al costat
esquerra hi havia una pedra rectangular. Amb un relleu decoratiu de caire
popular que ha estat traslladada al Museu de Calonge.
A la banda de migdia hi han restes de fonaments que devien pertànyer a un
porxo i a la casa de l'ermità. El conjunt és ruïnós i ha quedat colgat per la
vegetació.
A l’excel·lent treball ESGLÉSIES DEL BAIX EMPORDÀ de Mn. Josep Maria
Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de 1939 - Girona,
Gironès, 8 de novembre de 2007), ens diu :
Llicència de demanar caritat, 1448 (Q 4, f 68). Llicència de celebrar,
després de reedificació, 1587 (R 1586-9, f 127).
Bibl.: AME, 131. Ibid., p 379, hom proposa amb molta versemblança la identificació de l'ermita amb la "parrochia Sancti Stephani que est sub appendicio Sancti Martini de Romaniano", (CC 79), citada ja el 939 (Blanco, 2), tot i que cal tenir en compte que també fou anomenada "Sancti Stephani de villa Filafamis" (Blanco, 9).
Sense imatges en deixa constància
també el COAC de Girona.
Que el protomàrtir Sant Esteve, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia , que s’acarnissa amb les
persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada