Llegia a LA FAMÍLIA CAMPA, LA SEVA VINCULACIÓ AL BENEFICI DE SANT TOMÀS I
ELS SEUS DRETS DE GALLORSA, excel·lent treball de la Montserrat del Pozo Ferrer,
de la que ens agradarà saber dades biogràfiques a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.monumenta.info/noticias/monumenta/472
Segons els documents que es troben a l'arxivador suara esmentat, el primer membre
de la família Campa apareix el 1518, casat amb ANGELINA CROANYES SALA. Des de
llavors, segueix per línia masculina fins arribar a dates més recents en què
Francisca Campa es casa amb Joan Carreras. Tot i això conserva el cognom signant
Carreras de Campa.
A l'arxiu parroquial de Camprodon trobem una fitxa al Pla Especial del Patrimoni
Arquitectònic on es fa la descripció de la capella de la Verge del Roure i diu
que fou fundada per Galderic Campa l'any 1477.
La capella de Ntra. Sra. del Roure degué continuar sota la protecció dels
Campa, car al seu interior hi ha un fris a l'absis semicircular que amb lletres
a grans trets diu: «Reedificada per Francisca de Campa l'any 1851». I per
completar la informació de l'esmentada capella tenim un únic document, del 15
de febrer de 1820, que fa referència al «Sr. Josep Campa, apoderat de Xavier
Campa, obtentor del benefici de Ntra.
Sra. del Roure, fundat per Campa de Camprodon»
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3862
No sabia trobar l’enllaç – si existeix – de Patrimoni Gencat, i reprodueixo
de https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_del_Roure_(Camprodon)
Petita capella de planta rectangular, originàriament un petit oratori de camí situat a la sortida de la Vila en direcció a Molló. Carrer Freixenet, 46.
Estructurada en una sola nau i absis semicircular orientat al sud.
Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les
cantonades i emmarcant les obertures. La coberta és de teula àrab a dues
vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.
A la llinda de la porta principal hi ha cisellat l'any 1851.
Alderico de Campa la feu edificar l'any 1477 (possiblement va restaurar una
capella romànica del segle. XII.
L'any 1851, Francesc Xavier de Campa la va modificar molt, deixant-la tal
com es troba actualment.
A fi de poder ampliar el carrer Freixanet, amb el permís del Bisbat de Vic
va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de
la font Llandrius (orientada aproximadament est-oest).
Insistim en que la denominació “capella”
habitualment s’utilitza per designar
una part d’una església, o un edifici religiós, situat dins del nucli
urbà, o formant part d’una edificació , i en diem “ermita” a l’edifici religiós situat FORA DEL NUCLI
URBÀ, i que no forma part de can conjunts d’edificis. El bandejament de la religió de la vida
social, no hauria d’haver comportat
l’altíssim nivell d’estultícia
del que fins presumeixen algunes persones que es qualifiquen
d’intel·lectuals
Trobava un exemplar dels Goigs: https://bd.centrelectura.cat/items/show/5902
http://www.elpuntavui.cat/article/59834-traslladen-a-peces-la-capella-del-roure-de-camprodon.html
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/07/17/capella-del-roure-de-camprodon/
http://www.alexandri.cat/pdf/muntanya/muntanya868_ripolles.pdf
Que la Mare de Déu del Roure intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia , que s’acarnissa ambles persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretorseconòmiques.
M’entristia tenir noticia de que bona part dels donants de sang, exigien
que no fos destinada a la “societat armada” ni als seus familiars, l’incompliment
d’aquesta condició suposaria la baixa
com donants. Sang de la “societat
desarmada”, nomes per la “societat desarmada”.
L’eufemisme “ societat civil” quedava definitivament arraconat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada