El Jordi Vila
Juncá, pateix un confinament comarcal dolç, l’Urgell sobirà té una extensió de 1.447,5
km² i tancava l’any 2019 amb un cens de 20.177 habitants, item més, per raons polítiques
el Principat d’Andorra és considera a efectes de tancament comarcal per la Covid.19 inclòs a la comarca, això afegeix una extensió
addicional de 468 km², i una població amb
dades de darreries de 2018 i una població de 76.177 habitants.
M’enviava
fotografies del runam esfereïdor de l’església de Campmajor, al terme de Montferrer i Castellbò, advocada a Sant Joan, en demanarem l’advocació
al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).
La laïcitat generada com a resposta/rebuig al comportament de la jerarquia catòlica
abans i durant la dictadura franquista – dissortadament avui hi ha encara
prelats que NO viuen el missatge de Crist - ha
comportat un empobriment cultural de proporcions gegantines.
La resposta via email del Centre de
Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), confirmava l’advocació de Sant Joan Baptista, dita també
en alguns indrets de Catalunya , Sant Joan degollat.
L’enciclopèdia
del Romànic ens diu :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622801.xml
Les restes
de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de
Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 metres, i a migjorn de la collada de la Torre (1757 metres
d’altitud), junt al barranc de la Verge Trobada.
Campmajor pertany al municipi d’Arcavell.
Pensem que
hi ha un error i enlloc d’Arcavell, hauria de ser Aravell, que es fusionava amb
Bellestar i Montferrer.
S’hi va per
una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C. 1313, punt que
és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana. Aquesta pista passa per
Bellestar (a 3 km del trencall) i continua pujant fins a Campmajor uns 3,5 km;
hi ha un total de 6,5 km des de Campmajor fins al trencall de la C. 1313
El lloc de
Capmaior apareix esmentat l’any 912 en l’acta de consagració de l’església de
Santa Eugènia de la Torre, a la vall de Castellbò.
A l’acta de
consagració referent al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de l’any 1040, la
parròquia de Camaior hi consta entre els béns dotals.
El lloc de
Campmajor era, al final del segle XV, integrat al quarter de ciutat del
vescomtat de Castellbò, encara que el vescomte només hi detenia la jurisdicció
criminal, segons declaració d’Antoni Coll del mas de Campmajor, el qual
assegurà que la jurisdicció civil i el mer i mixt imperi eren de Pau, fill de
Robert Serqueda.
L’any 1519,
en el moment de redactar-se el Spill… del vescomtat, el lloc era de Janot Tragó.
L’any 1831
el lloc consta com a possessió del marquès de Benavent, dins del corregiment de
Puigcerdà.
A la visita
pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, Sant Joan de Campmajor hi
consta com a annexa de Sant Pere de Bellestar
Avui, resta ben
poca cosa de l’edificació romànica: els murs fins a l’altura de la coberta, que
formen una nau rectangular amb l’absis orientat al nord-est. Per la forma de la
façana de ponent, on hi ha el campanar de cadireta de dos ulls i un portal
modificat, i per la gruixària dels murs laterals, de 60 cm, se suposa amb tota
seguretat que la coberta era de fusta llevat de la de l’absis, que era cobert
amb volta de quart d’esfera, ara totalment enrunada. L’absis és llis amb murs
de gruix normal i amb un arc de degradació; no en resta cap finestra o altre
element arquitectònic.
L’aparell és
molt irregular, fet amb carreus de pedra pissarrosa. L’únic material de
cobertura és de llicorella; en resta a la façana sud-oest, i per tant també
sobre el campanar de cadireta. L’estat és d’un abandó total.
Francisco de
Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 25 juliol 1757 -
mateix lloc, 1812) explica, en
una d eles cròniques dels seus viatges
de la segona meitat del segle XVIII, que la creu d'Arcavell era la fita
divisòria amb Andorra, creu que era situada prop del camí i del riu, on hi
havia un molí fariner; hi tenia lloc la cerimònia de la rebuda del bisbe.
Un natiu de
Bellestar , explicava fa anys que aquesta capella era territori andorrà, en l’actual
delimitació està clar que està situada en terres catalanes.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15596
Patrimoni Gencat
, situa Campmajor al terme de Montferrer i Castellbò, i de l’església de Sant Joan
– de la que no s’esmenta tampoc l’advocació – diu ; edifici en ruïnes d'una
sola nau, de planta rectangular i capçalera semicircular orientada al nord-est.
Façana de
ponent amb una porta d'arc rebaixat i coronada per un campanar d'espadanya avui
pràcticament destruït.
L'aparell és
força irregular, fet amb carreus de pedra pissarrosa.
L'església presenta un recinte clos adossat a
la façana de ponent, possiblement l'antic cementiri.
La
fotografía de Patrimoni Gencat , la feia
A.Moras, l’any 1986; no en sabem
res d’aquest fotògraf/a , i necessitem
dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
, hem traslladat aquesta petició a Patrimoni Gencat, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la fem extensiva urbi et orbe, a la societat “ no armada”, perquè
com bé deia l’Ermessenda de Valrà “Amb
les coses de palau val més asseure's”.
Cuide-vos
molt, i que Sant Joan Degollat, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les
persones grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica.
El patrimoni malmès de Catalunya us desitja un BON NADAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada