El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de l’església de Sant Joan d’Avellanet,
al terme de Montferrer i Castellbò a la comarca de l’Urgell sobirà
S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell; a 6 km es troba el
trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a
Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet.
La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de consagració de
l’església de Santa Cecília d’Elins, com a lloc atorgat a aquest cenobi; l’any
1086 en la venda d’una terra situada a la vall d’Elins; i l’any 1148 en la
donació d’un mas a Santa Maria de la Seu, situat al seu terme.
El lloc d’Avellanet, malgrat pertànyer geogràficament a la vall d’Elins o
de Pallerols, ha estat vinculat, tradicionalment, a la vall de Castellbò, i per
tant, al vescomtat de Castellbò, del qual formava part integrat al quarter de
Castellbò.
Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Joan són del segle
XIV, en la visita que, per manament de l’arquebisbe de Tarragona, es realitzà
els anys 1312 i 1314 a les esglésies de la diòcesi d’Urgell. En el llibre de la
dècima del bisbat del 1391, hi consta el capellà d’Avellanet dins del deganat
d’Urgellet. L’església de Sant Joan ha estat tradicionalment sufragània de
Gramós però l’any 1904 fou segregada i unida a la parròquia de Pallerols del
Cantó. Actualment és annexa de Noves de Segre
Manuel Anglada i Bayés ( 1925 + 1999) la descriu com; petita església d’una nau coberta amb volta
de canó, encapçalada per l’absis semicircular amb degradació i volta de quart
d’esfera. La coberta de dos pendents de la nau manté el ràfec al mateix nivell
seguint el perímetre de l’absis de manera que els plans dels vessants carreguen
a la superfície cònica sense ressalts i amb tota continuïtat. Com a elements
arquitectònics només resten el portal adovellat de pedra arenisca vermella a la
façana de migjorn i un ull de bou descentrat a la façana de ponent, que és
capçada per un campanar escalonat de cadireta refet d’un sol ull. L’absis és
ben llis, sense cap element decoratiu. L’aparell és força irregular amb juntes
molt plenes de morter de calç i lloses de formes molt diverses. A l’interior
l’aparell no es veu perquè totes les seves superfícies són pintades. Cal
esmentar que l’edificació té dos additaments: l’un fa de sagristia a la cara de
tramuntana i l’altre, a la cara de migjorn, és una capella.
NO sabia trobar a quina advocació de Sant Joan està dedicada , en demanarem informació
al Centre de Documentació de CulturaPopular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín). La laïcitat generada com a
resposta/rebuig al comportament de la jerarquia catòlica abans i durant la
dictadura franquista – dissortadament avui hi ha encara prelats que NO viuen el
missatge de Crist - ha comportat un
empobriment cultural de proporcions gegantines.
Que sant Joan Baptista
i sant Joan Evangelista, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquestasindemia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els quepateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i els aquells que no tenen unabona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada