dijous, 24 de novembre de 2016

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE LA FONTSANTA. JAFRE. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, en la nostra sortida 200, entre d’altres llocs d’interès, el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta de Jafre, que trobàvem tancat, gràcies a la Canon Ixus aconseguia una imatge parcial del interior.


Patrimoni Gencat ens diu; l'església és al centre, entre dos cossos laterals amb les diferents estances i un gran atri al qual dóna accés una arcada rebaixada. Tot el conjunt edificat es cobreix amb una sola teulada de dues pendents de la qual sobresurt una petita espadanya d'un arc. A l'interior de l'atri, al costat S hi ha un finestral geminat, renaixentista, decorat amb motlluratges.


A la façana de la capella, al fons del pòrtic, la portada d'arc de mig punt de gran dovellatge és precedida d'una escala de pedra de pla semicircular. Al costat de la porta hi ha una pila beneitera notable, obrada en jaspi i amb l'escut, abarrocat, de la casa Pou de Jafre (Segle XVIII). La capella té una sola nau amb volta de canó i capçalera poligonal; al presbiteri hi ha un cambril modern, ja que el mobiliari fou destruït el 1936.


L'edifici és construït amb pedres desbastades i carreus angulars; els murs externs són remolinats.

El santuari es construí al Segle XV al costat de la font "dels Horts de Maria". El novembre de l'any 1460 el pagès Miquel Castelló afirmà que havia rebut un avís sobrenatural segons el qual l'aigua d'aquesta font esdevindria miraculosa. Molt aviat l'anomenada del lloc s'estengué i hi començà a acudir gent d'arreu del país. Hom assegurava que es produïa moltes curacions i que l'aigua era especialment pròdiga amb els reumàtics i paralítics i, sobretot, amb els malalts de la vista; si la font era profanada per algun "pecador públic", deien que el raig s'estroncava. Es conserva la declaració escrita de Miquel Castelló i l'expedient notarial que recull el testimoni ocular de molta gent, documents encarregats pel bisbe de Girona en intervenir en l'assumpte. El 25 de juny del 1461, en assemblea general dels caps de casa de Jafre i els seus regidors, que tingué lloc a l'església parroquial, presidia pel Vicari General de la diòcesi, hom decidí tancar la font i construir una capella al seu costat. També es va autoritzar la construcció de piscines -que no se sap exactament on eren situades- i de rentadors d'ulls. D'aleshores ençà la font seria coneguda com "la Font Santa".

Durant segles aquest santuari fou molt visitat; després la seva fama s'anà diluint, ha estat però, sempre obert al culte. La font raja, en un clos enjardinat, al costat de migdia de l'edifici del santuari de la Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta, prop el seu angle SE. Brolla dins d'una petita construcció coberta amb volta de canó de pedra morterada - amb les empremtes deixades per l'encanyissat visible - S'hi baixa per mitjà d'alguns esglaons. Al fons hi ha el brollador; l'aigua cau en una concavitat natural, de roca. Al mur hi ha la portella del dipòsit i una fornícula on hi ha una imatge de la Mare de Déu, moderna.


Hi ha un rètol que indica AIGUA NO POTABLE

La construcció és feta amb pedres sense treballar barrejades amb fragment de terrissa.

El santuari de la Fontsanta esdevingué molt popular i fou visitat per gent d'arreu del país durant molt de temps.

L'aplec més important era el del 8 de setembre. També s'hi acudia en romiatge el 25 de març i pel dilluns de Quinquagèsima.

Esvaïda la fama inicial el santuari de la Fontsanta, obert encara als visitants, ha esdevingut d'importància purament comarcal.

Quan al topònim llegia a : http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157

- JAFRE DE TER (Iaphar, 983). Hom el fa procedir del àrab Jacfar, nom de persona; però si seguim l’ascendent grec, té un significat 'part; fragment; barri ' - BASCARA (Baschara, 817) < 11. vg. * Havíem visitat l’any 2013 el lloc de Jafra , a la comarca del Garraf, allí el topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’ , té tot el sentit. A Jafre de Ter, situat en un turó com Colomers, sembla que li escau millor, el significat 'part; fragment; barri '. Com sempre la decisió està a les vostres ments.

Ignasi Maria Muntaner defensa el mot JAFRE en ambdós casos: http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_muntaner.PDF

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimo i històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM

Cap comentari:

Publica un comentari